Miguel Macaya
Sense títol
122 x 122 cm.
(2011)
Voltant pel centre de Barcelona amb uns
amics, vàrem anar a passar per casualitat pel davant de la Sala
Parés, al carrer Petritxol. La porta estava entreoberta i, al fons, penjat en una paret,
veiem el quadre d'una zebra que ens mirava. Atrets per una estranya
força, no només animal, misteriosa també, del que s'intuïa
dins, vàrem entrar.
Eren tot obres del pintor santanderí
Miguel Macaya. L'aspecte noucentista de la galeria convertia l'exposició
en un autèntic gabinet de
curiositats on, entre bodegons i retrats d'humans amb nas de
patata, convivien els retrats d'un gall, un ós polar, gossos que
lluïen dignes el seu millor perfil, un cavall, la zebra... Emergien
dels seus fons negres d'una manera que inquietant és poc per definir
la sensació que provocaven. I et venien a la memòria sobre tot Goya
i Rembrandt, però també la fansasia de Redon (aquella llimona
voladora) o el moviment violent de Bacon (els dos gossos enganxats).
Miguel Macaya
Sense títol
70 x 60 cm.
(2010)
Al llegir el nom de l'artista, vaig
recordar que Antonio Muñoz Molina havia
escrit sobre ell i també que en algun lloc abans havia vist
fotos d'algun quadre seu. Però no ho recordava massa i, el millor,
que amb bones referències o sense, no podia ni imaginar que l'obra
de Macaya vista en directe, com aquella tarda, per casualitat i sense
premeditació, tingués aquella força, la que a la fi només
tenen les grans obres mestres de l'art.
L'exposició de Miguel Macaya a la Sala
Parés de Barcelona es pot visitar fins el 30 d'abril de 2013.
[Torontoràdio: Joe Crepúsculo:
Escuela de
zebras]
2 comentaris:
Ostres, m'he mirat el catàleg i és sorprenent i s'acosta molt a les teves impressions. I amb la descripció que en fas tu, el panorama és més que suggerent. Hi haurem d'anar.
Hola Enric, les imatges per internet, com quasi sempre, es queden curtes i cal veure-ho, és un autèntic festival de pintura!
Jo haig de tornar-hi perquè aquella visita va ser breu i valdrà la pena dedicar-li més temps!
Publica un comentari a l'entrada