El mag Méliès

Georges Méliès

La Sirène

(1904)

Georges Méliès, la màgia del cinema... i de la prestidigitació, l'òptica, el trucatge fotogràfic, la creació de decorats i tota la tramoia teatral, els jocs de llums, els efectes de fosa encadenada (…) tal i com el propi Méliès va llistar les seves habilitats. També de la féerie (gènere de teatre fantàstic), el cafè concert, els espectacles d'ombres xineses, fantasmagories i llanternes màgiques. Un personatge desbordant en una exposició espectacular pel que conté i pel muntatge, tot provinent de La Cinèmateque Française i comissariada per Laurent Mannoni*.

Georges Méliès

Vogaye dans la Lune

(1902)

Recomposicions d'escenes (1930)

Exposició entretinguda, llarga de visitar perquè val la pena aturar-se a veure detalladament les plaques, gravats, maquinària del pre-cinema, primeres càmeres i projectors de cinema, les fotos, l'utillatge i aparells de la seva faceta de mag, els preciosos cartells de les funcions... Així com les pel·lícules que es projecten en diferents pantalles al llarg del recorregut i que conviden a seure al terre de moqueta. I una sorpresa que desconeixia, la faceta de dibuixant de Méliès, autor dels seus story-boards quan encara no es deien així, de recomposicions posteriors d'escenes filmades o primers dibuixos dels decorats, dels figurins pel vestuari, també d'algunes pintures a l'oli, tots autèntiques meravelles.

*Georges Méliès, la màgia del cinema. Barcelona: Obra Social “La Caixa”, 2013. 192p. ISBN: 978-84-9900-078-7.

El catàleg va ple d'il·lustracions i amb uns textos que fan història i anàlisi de l'obra de Méliès, des dels inicis (de la ma de personatges de l'alçada del llegendari mag Robert-Houdin) al descobriment del cinema i els grans èxits que comportaria, per arribar a un final abrupte: reconegut pels companys però en l'absoluta pobresa, sobrevivint gràcies la venda d'autòmats i altres peces de la seva col·lecció i regentant una petita botiga de joguines. Una publicació de qualitat i una bona manera d'emportar-se a casa quelcom més que el record de la visita, com també ho és recuperar en DVD o per Internet se les seves pel·lícules.

Martin Scorsese

Hugo

(2011)

A la presentació del catàleg es cita Hugo de Martin Scorsese com el darrer homenatge que va fer que es tornés a parlar de Méliès. Unes imatges d'Hugo es projecten en una gran pantalla per tancar l'exposició. Només són 7 minuts, per a mi el millor de tota la pel·lícula, que recreen una jornada de filmació del món submarí de Le Royaume des fées (1902), fent també una recreació del desaparegut i espectacular estudi de Méliès a Montreuil (a l'exposició s'hi poden veure dibuixos i una maqueta). Trobo que el gran encert d'Scorsese va ser fer aquesta mena de cóm es va fer, sense imitar en cap moment el ritme i les textures de les filmacions antigues, que per això ja hi han les originals i són insuperables. De fet, no he acabat d'entrar mai en les pel·lícules que imiten el primer cinema mut de principis de segle XX. Com a exercici d'estil són boniques, sí, però no me les crec, hi falta la màgia autèntica dels fantasmes, la màgia del cinema.

+ Georges Méliès, la màgia del cinema. Fins al 24 de juny al CaixaForum de Barcelona.

[Fotos: CaixaForum, The Film Stage]

[Torontoconcert: Claude Debussy: Jeux des vagues. La mer (1905)]