Alberto Giacometti
Home caminant
(1960)
Ese hombre caminando aparentemente
carbonizado y frágil parece consumido por el terror mientras avanza
hacia un futuro incierto. La figura, semejante a una vara, de un
metro ochenta de alto, esquelética y consumida, realza esa línea
vertical que, como señalara Cezanne medio siglo antes, es la que
dota de profundidad espacial a la visión del espectador. En este
caso, es la que vertebra el drama existencial en el que el Hombre
caminando está inmerso sin remisión: un prisionero del mundo
moderno, hambriento de esperanza y vestido únicamente con el atuendo
de la desesperación.*
* Gompertz, Will. ¿Qué estás
mirando?:
150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos.
Traducción de Fedrico Corriente Basús.
Madrid: Taurus, 2013.
(Pensamiento). 472 p.
ISBN: 978-84-306-0125-7. Pàg. 140.
Man Ray
Alberto Giacometti
Solarització
(1934)
Una experiència impagable - i no
només perquè l'entrada sigui gratuïta - que ofereix l'exposició
Giacometti. Terrenos de juego és poder observar d'aprop,
arran de terra, sense peanyes ni cordons o vidres de seguretat, un
dels impressionants homes que caminen de Giacometti. Tocar-lo, si no
et miren el vigilants de sala. Caminar al seu costat sense avançar,
com ell... perquè si el 2013 val com a futur d'un home que va
començar a caminar al 1960, què ha passat?, es preguntarà. Li
podem dir amb les paraules de Leonard Cohen: He vist el futur,
germà: és un crim.
+ Giacometti.
Terrenos de juego, a la Fundación Mapfre de Madrid fins
al 4 d'agost de 2013.
[Torontoràdio: Leonard Cohen: The
Future]
[Fotos: Art
History Timelines]
5 comentaris:
Una exposición maravillosa...colarnos en el taller. Y me encantó descubrir su paleta de tonos pastel a la hora de ponerse a pintar. Muy, muy recomendable.
Samedimanche, las esculturas eran impresionantes... pero a mi también me sorprendieron mucho los cuadros, debería haber pintado más Giacometti!
Giacometti solarizado. Ese fin de semana hizo mucha calor también. Caminar por entre las estatuas de Giacometti y sentirse un poco una de ellas. Y de repente la sensación era como caminar por una gran avenida repleta de gente.
Una altra exposició que se m'escarà, d'un artista imprescindible...
I ja que cites "¿Qué estás mirando?:
150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos", és recomanable, aquest llibre?
Insonrible, solarizado estoy también con tanto calor! A usted que le gusta, disfrutelo! Por mi parte haré de estatua (de interior).
Enric, està molt bé l'exposició de Madrid, per sort a Barcelona també hem tingut oportunitat de veure obres de Giacometti en varies ocasions, segur que n'ha vist i que n'hi haurà de properes, sempre imprescindibles!
El llibre "¿Qué estás mirando?... a mí m'està agradant molt, és un recorregut amè per l'art del segle XX fins a l'actualitat, capítols curts, estil directe, anècdotes molt ben triades, reflexions interessants, algunes iròniques, i es nota que l'autor treballa a la ràdio parlant d'art perquè comunica perfecte. El nivell d'història de l'art és força bàsic però molt ben vestit, molt recomanble per qui es comenci a interessar per l'art, però no necessàriament, també per a incrèduls davant les propostes més radicals de l'art modern que busquin pistes prou convincents per treure les seves concluisons sobre si allò és o no art...
Publica un comentari a l'entrada