L'Apolo
és el marc ideal pel Taboo, la nit de burlesque que de
tant en tant es programa en aquesta mítica sala del Paral·lel de
Barcelona. El teatre té la mida perfecta, ni massa petit ni massa
gran, les làmpades decò amb llum vermella als globus, les tauletes
a la platea. El rètol amb les lletres T-A-B-O-O de bombetes
presidint el teló de fons, negre i amb cortines de vellut vermell als
laterals, i a un extrem sobre l'escenari, una cadira Emmanuelle,
un fanal xinès i dues làmpades que simulen foc flamejant. Marc
incomparable de bellesa bizarra sense igual. Que tot el que ara en
diuen retro o vintage està de moda? Doncs per molts anys. Poques
èpoques han estat tan elegants com els anys 50' i 60'.
Miss Polly Rae
[Foto: Juliet Labdien]
Madame Taboo és una mestra de
cerimònies visualment d'impacte, el toc freak i fellinià del show,
més de cent quilos de dona comprimits en cotilla d'alta costura i
llenceria fina. Comptava amb un bon guió i uns números excel·lents
per presentar, però li va faltar més gràcia i saber fer per
guanyar-se totalment al públic. No és una nova Amparo
Moreno o una Loles León, per entendre'ns. Malgrat aquest petit
handicap, va fer el seu paper correctament, sobre tot quan donava
l'entrada a la resta d'artistes, com l'aclaparadora banda, autèntic
pal de paller de l'espectacle. En aquesta ocasió sota el nom de
Taboo All Stars (faltaven dos membres de Los Mambo Jambo
per poder usar el nom), el conjunt dirigit per Dani Nel·lo al saxo
va ser una autèntica bomba, un llançaflames infal·lible.
Com a músic convidat, Marcel
Riesco, un jove nord-americà que fa versions de Roy Orbison
però sense caure en la imitació fàcil i la filigrana vocal, ni en
la tria del repertori, almenys per al Taboo, fugint dels hits
amb cançons de l'època primerenca d'Orbison a Sun records.
Impecable i elegant, amb una guitarra espectacular i l'acompanyament
de luxe de la Taboo All Stars. També elegants i encantadores
van estar Las Divinas, trio
vocal en la senda de les The Andrew Sisters, amb el seu swing
oferiren el contrapunt càndid a les tres explosives stripers de la
nit: Miss Polly Rae, Kitty
Bang Bang i Laurie Hagen.
Miss Polly Rae sensual entre vanos de
plomes, Kitty Bang Bang com a gateta assedegada de llet, o també de
faquir d'excepció, i Laurie Hagen amb un memorable revers
striptease que semblava sortit de Lost highway. ¡De lo
bueno, lo mejor! Per tancar amb un número de conjunt: les tres
d'hostesses d'avió que riu-te'n de les mamarratxes de Los amantes
pasajeros: final amb mugroneres girant en òrbita sideral i
pubis lluminosos alçant torres de control... On fire!
Tornaré a Taboo, és més, no hauria marxat d'allà, voldria viure sempre en un lloc així!
[TorontoTV: Los Mambo Jambo: Hot
guindillas]
4 comentaris:
Muy buena recreación de la ambientación, Toronto. Color rojo, gatas, buena música a la que solo le faltaba el humo verdadero de aquellos clubs para que el viaje en el tiempo fuera real.
Yo también quiero decir aquello de "Volverás a Taboo".
Me gustaría ver un collage ilustrativo.
Excursions al Taboo...la propera no me la perdo!
Enveja gens sana! :)
Déu no existeix, però sí la cort celestial! O potser no és un àngel Miss Polly Rae? Deliciosa la descripció que has fe d'aquest ornamentat infern.
A la propera no hi faltaré.
Encarna, totalment d'acord amb tu: llàstima de fum real: l'infern cal guanyar-se'l a pols!
Ja ho va dir Lope de Vega: ... el cielo en un infierno cabe!
Pel proper Taboo, taula reservada a platea per a tots!
Publica un comentari a l'entrada