Joseph Cornell
Hôtel du Nord
(Little Dürer)
Collage / Assemblage
(1950)
"Como Raymond Roussel, que exploró el
África sin salir de la tienda de campaña donde escribía sus
Impressions d'Afrique, o Michel Leiris, el etnógrafo
profesional que cuestionó, en L'Áfrique Fantôme, la función
del viaje como método para adquirir conocimientos, Joseph Cornell
pertenece a esos viajeros fascinados por la idea del viaje inmóvil
que son, ante todo, artistas consumidores de imágenes, taxonomistas
de la realidad. El viaje imaginario y el viaje como imaginación se
combinan, con maestría, en el eremita de Utopia Parkway." *
* Negroni, María. Elegía Joseph
Cornell. Buenos Aires: Caja negra, 2013. 96 p. ISBN: 978-987-
54987-1622-20-7. Pàg. 54.
Escapisme a l'interior d'una caixa. Amb
unes guies de viatge de ciutats d'Europa, Joseph Cornell va fer una
sèrie de caixes retallant i enganxant anuncis d'hotels de diferents
barris de Paris. Un d'ells va ser l'Hôtel du Nord, del que en va fer
vàries. Deborah Solomon, biògrafa de Cornell, explica (1)
que, en aquesta sèrie, recuperava una manera de fer molt dels
collagistes del Cubisme (tan de Paris), però també l'interès pels
hotels dels artistes nord-americans del seu temps, com ara Edward
Hopper. L'habitació d'un hotel com a metàfora de l'esperit
melancòlic, de la solitud, o també l'espai terra de ningú a on
portar a terme l'amor clandestí, o l'amor impossible... el convertia
en un motiu que els fascinava i que en el cas d'Hôtel du Nord tenia
un referent cinematogràfic, en la pel·lícula francesa del mateix
títol de Marcel Carné (1938) entorn dos amants que es citen a l'hotel per
suïcidar-se. Hauria volgut Cornell tancar a la seva caixa la famosa
atmosphère
fatalista que va popularitzar l'actriu Arletty?
Joseph Cornell
The Midnight Party
(Children's Party)
[Fotogrames]
c. 1938
A Elegía Joseph Cornell, María
Negroni pren com a punt de partida els fotogrames d'un curt de
Cornell, Children's Party, on una nena de llarga cabellera
cavalca nua sobre un cavall blanc que passa pel davant d'un castell
en una nit estelada. En la línia del que havia fet Charles
Simic, Negroni transcriu allò que imagina veient les imatges,
evocadores i enigmàtiques, dels mons de Cornell. La lady Godiva de
Negroni avança per les pàgines en petites dosis al llarg de tot el
llibre, són textos poètics que l'autora intercala amb breus apunts
i impressions més objectives i documentades sobre la vida i obra de
Cornell, especialment sobre la filmografia de curtmetratges
experimentals, una vessant de la seva obra com a collagista coneguda,
però amb poca difusió, difícils de veure. També inclou alguns
cal·ligrames, croquis i anotacions manuscrites. És un homenatge a
Cornell molt bell el de Negroni, a més d' una barreja de gèneres
(poesia i assaig) força insòlita, però que funciona, com la
relació entre la vigilia (la raó) i el somni (la imaginació).
(1) Solomon, Deborah. Utopia
parkway: the life and work of Joseph Cornell. Boston: MFA, 1997.
ISBN: 0-87846-684-3. P. 215-217.
[Fotos: Norton
Simon Museum; MoMA]
4 comentaris:
Entiendo totalmente la necesidad de consumir imágenes. A mí me ayuda a escapar de esta realidad. Aunque creo que me gusta viajar más que a Cornell.
Doy fe de ello, Insonrible, somos muchos los que viajamos en primera clase gracias a la selección de imágenes que cuelga en su muro de Facebook! Qué maravilla!
Quantes hores m'havia passat viatjant a través dels vells atles del meu avi (tots desapareguts), viatges impossibles a la realitat. Signes convencionals, colors, il·lustracions...
Esplèndid, Cornell!
Quina llàstima Enric que no conservis aquells atles. Van desaparèixer com el món que dibuixaven!
Cornell és el mestre!
Publica un comentari a l'entrada