Danny Lyon
Recollidor de cotó, cadena perpètua,
robatori.
(1967-68)
Els cels dels exteriors de les presons
de Texas que Danny Lyon va fotografiar entre 1967 i 1968 són més
claustrofòbics que els interiors entre barrots. Quasi saturats de
blanc, els núvols apenes s'intueixen, crea una cortina de plom
sobre l'horitzó, no hi ha una sola posta de sol, ni la sortida de la
lluna o vistes nocturnes. Blanc. Els presos, uniformats de blanc,
semblen habitar en el no-res. Un grup porta a coll i be un company
que s'ha desmaiat per la calor mentre recollien cotó. El cel blanc
li ha caigut a sobre.
Danny Lyon
Esgotament per calor
(1967-68)
Conversations with the Dead de Danny
Lyon. Exposició a la Fundació
Foto Colectania de Barcelona, fins al 18 de gener de 2014.
Continuarà amb dues sèries més de Lyon: The Bikeriders / Uptown
(del 23 de gener al 17 d'abril de 2014).
+ Conversations whit the Dead a Magnum
Photos.
[Fotografies: MoCP]
[Torontoràdio: Johnny Cash: Folsom
Prison Blues]
3 comentaris:
Es verdad. Ni una triste nube sobre el cielo de Texas. Pero no es que no existieran. Es que ni esos hombres, ni ese fotógrafo, querían verlas porque sus vidas estaba encadenada a esa tierra que les manchaba de oscuro los trajes con los que realizaban los trabajos con los que pagaban sus condenas.
Entonces, fue mejor borrarlas.
Si no fuese por esas manchas, parecerían ángeles! Pero no lo fueron. Igual quien les juzgó decidió también quitarles el cielo.
Mai sabrem (?) què se sent vivint en aquestes condicions, però exposicions i col·leccions com aquestes (art a banda) permeten uns instants de catarsi que ens modifiquen.
Publica un comentari a l'entrada