Edward Ruscha
The End
Acríl·lic sobre tela
(1991)
Rusty James escapa en moto rumb a la
costa de Califòrnia. Deixa enrere un grafitti sobre una paret de la
ciutat de Tulsa que diu: The Motorcycle Boy reigns. Quan
arriba al davant de l'oceà Pacífic, sense baixar de la moto, es
queda una bona estona contemplant per primera vegada el mar,
escoltant les onades i el vol de les gavines xisclant, fressa i
moviment que no aconsegueixen desdibuixar l'imponent horitzó de
fons.
Les obres de l'artista pop nord-americà
Edward Ruscha van sovint lligades a Califòrnia. Los Angeles i
Hollywood, amb totes les referències al cinema que això suposa,
també a les tòpiques de paradís idíl·lic de sol i bona vida
fàcil. The End m'ha fet pensar en aquell horitzó desafiant de la
pel·lícula Rumble Fish.
Francis Ford Coppola
Rumble Fish
(1983)
El quadre The End d'Ed Ruscha forma part de
l'exposició Davant
l'horitzó, a la Fundació Miró de Barcelona, fins al 16 de
febrer de 2014.
Davant l’horitzó reuneix una sèrie
d’obres - pintura, dibuix, fotografia, escultura, instal·lació i
land art - a on la línia de l’horitzó té una doble
presència: la formal - contundent en les obres figuratives, subtil
fins a esvair-se en les propostes abstractes més radicals- , i la
conceptual - igual dóna serenitat a qui busca un punt de referència
on reposar la ment, que cert desassossec a qui el mira com a fita
inabastable.
Obres de diferents èpoques col·locades
juntes per mantenir un diàleg expressament anacrònic entorn el tema
recurrent i que resulta ser molt interessant, justificat i acurat al
detall (fins i tot els rètols explicatius de les parets formen una
línia horitzontal!). Perejaume, Klee, Magritte, Hockney, Klein,
Muybridge, Nolde, Chagall, Dalí, Christo, Kusama... fins a 60
artistes, però falten tres noms clau: Friedrich, Turner i Rothko,
que als textos es citen però no hi ha cap obra seva exposada. Segur
que haurien convertit Davant l'horitzó en una exposició encara molt més
rodona del que ja és.
[Fotos: Edward Ruscha i E.
HEHR 1955]
[TorontoTV: The Doors: The
End]
2 comentaris:
Quanta malenconia!
La complementaré amb "D'esquena al mar. Barcelona 80's", de la Galeria Alex Telese (Palla 10).
Faré el mateix però a l'enrevés i em passaré per la galeria Alex Telese. Doble dosi de malenconia!
Publica un comentari a l'entrada