Javier Aramburu
Teresa Corazón de León
(2013)
Tempera
i oli sobre taula, 24 x 24 cm.
No me escapo, solo vuelo
No me escapo, solo vuelo
Vuelo alto y voy rozando el cielo
Cielo que se puede atravesar y
traspasar
Se puede traspasar
...
...
Single. Globo de helio.
Veient les fotos de promoció del nou
disc de Single (Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin), enfundats en
aquests vestits daurats, em semblen dos marcians que han caigut a la
Terra. I escoltant el disc, veig que el lloc que han triat per
aterrar ha estat... Jamaica! Els sons de Rea es mouen pel reggae i el
lovers rock, passats però pel sedàs de l'electrònica
d'Hidrogenesse, els productors (dos músics que també viuen en un
altre planeta). La lletra de Rea, la cançó que dona títol al disc,
explica molt bé el contingut global: melodías dulces, líricas
románticas, fundidas en canciones amorosas trasatlánticas. Cançons
d'amor i també desamor, fins i tot d'amor místic (sorprenent La
Virgen del Cisne). Melodies que s'estiren i van evolucionant amb girs
cap al ball suau i hipnòtic (Globo de helio, Siete, Las palmeras) o
el reggaeton (Me enamoré, la cançó més cabaretera, amb la
col·laboració de Garbanzo rapejant, un tercer extraterrestre en
joc). Rea és molt lluminós, brillant, per la veu de Teresa Iturrioz, per
una electrònica plena de detalls que dona vida a l'imaginari amorós
- entre costumista i astronauta - de les lletres, i per un
clavicèmbal prodigiós que cada vegada que apareix obre feixos de
llum misteriosa. Potser Single vinguin de Venus.
[Foto promocional de Single: Javier
Bernal Belchí]
[Torontoràdio: Globo de helio]
2 comentaris:
Un món desconegut per a mi. No et prometo escoltar-ho amb atenció. Deixaré primer que m'abdueixi, que és el primer que li demano a la música.
Prova a veure si tenen aquest poder, Enric! Jo crec que sí! És més, et contesto des de Mart.
Publica un comentari a l'entrada