Salvador Dalí
Declaració
d'independència de la imaginació
i dels drets de l'home a la seva
pròpia follia
Nova York, 1939
Arran del quaranta
aniversari del Teatre Museu Dalí de Figueres, el setmanari Empordà
va publicar un suplement especial. A les dues darreres pàgines, es
fan tres preguntes, sempre les tres mateixes, a dotze persones
representatives a nivell polític, social, econòmic i cultural de
la ciutat de Figueres. Mentre llegia les seves respostes, la majoria,
al meu parer, absolutament políticament correctes i profundament
tòpiques, anava pensant què respondria Dalí al qüestionari.
Potser això:
1. Què creu que ha
suposat el Teatre-Museu Dalí per a Figueres?
Avida dollars: els diners
dels visitants d'arreu del món que han vingut a veure el meu museu.
2. Pensa que podria
haver-hi hagut més relació amb la ciutat?
No. Pregunteu als
figuerencs quantes vegades hi han anat. Cap, una? I fa tants anys...
3. Cóm pensa que
s'hauria d'encarar el futur d'aquesta relació? Què proposa?
Dos no s'entenen si un no ho vol.
Nomenar Albert Serra, el meu fill putatiu, director del museu.
3 comentaris:
Respostes plausibles. I probablement, les dues primeres gens allunyades de la realitat. La tercera se m'escapa.
Todo con un pan en la cabeza, mientras chupa una cabeza de gamba.
Ay...avida dollars...
Serra, sobre tot de cara als mitjans i al públic, té una actitud molt semblant a la que tenia Dalí, i més d'una vegada se'n ha declarat admirador.
Publica un comentari a l'entrada