1960's
Yo sólo quiero tu afecto. No quiero
más vampiras de extrarradio ni criptohippies ni sacerdotisas del
mal. Deseo un tigre postrado a mis pies con la delicadeza de lo
japonés. Ojalá escuchase voces, ojalá fuese un teléfono.
Se de una chica especial. En la
biblioteca tras el mostrador atiende gentil y con suma diligencia me
resuelve toda petición. Encuentra a Jorge, Adolfo, Silvina, Jardiel,
Félix, Miguel, Ramón... sin mayor dilación.
No es un ángel ni una reina, solo
campesina con clase. Es mi amor, mi dulce amor, mi secreto amor. La
veo allí meditabunda como monja en su celda. Ella me da lo que no
hay. Lo que ella me da no lo puedo hallar pues las chicas de hoy que
van por ahí son tan gélidas que deben tener sangre esquimal.
Carmen
Los caramelos
Los caramelos
- Juan Monge: ¿Qué te llevó a versionar Karen
de los Go-Betweens para convertirla en Carmen?
- Charlie Mysterio: La imagen de una bibliotecaria como
monja de clausura me parece fascinante. Las chicas que leen mucho son
realmente las más peligrosas.*
* Monge, Juan. Los caramelos: éxodo
sentimental
[Entrevista a Charlie Mysterio]. Rockdelux, núm. 335, gener 2015, p. 16.
[Entrevista a Charlie Mysterio]. Rockdelux, núm. 335, gener 2015, p. 16.
[Foto: George Zimbel]
[Torontoràdio: Los caramelos: Carmen]
3 comentaris:
Reconec el meu total desconeixement de Los Caramelos, per tant, no goso dir res. En tot cas, la imatge de la bibliotecària m'és prou suggeridora, com dius haver vist a Bereshit en la meva sèrie "Biblioteques per dins" I de bibliotecàries-monja en tinc experiència.
Uf, Enric! He fet una repassada a la teva sèrie d'apunts sobre biblioteques i bibliotecàries i he quedat ben sorprès! Positivament, és clar. I és un món que conec una mica. Un dia m'has d'explicar d'on et ve aquesta (una més!)passió. De moment la comparteixo i qui vulgui, aquí en té la porta d'accés: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/biblioteques%20per%20dins
Inicialment, perquè la primera vegada que em vaig plantejar estudiar alguna cosa vaig voler ser bibliotecari, però al final em vaig fer enrere. Era, a més usuari de la biblioteca del barri des de molt petit. Més endavant, vaig topar amb una bibliotecària. I des de fa uns anys treballo com a freelance per al Col·legi de Bibliotecaris.
Ja en parlarem amb més detall algun dia.
Publica un comentari a l'entrada