Sophie Calle
L'Autre
(1992)
(1992)
Hi ha una carta d'amor que
fa anys tinc abandonada sobre l'escriptori. No havia rebut mai una
carta d'amor. En vaig encarregar una a un escrivent. Vuit dies
després, vaig rebre una bonica carta de set pàgines escrita amb
ploma i en vers. Em va costar cent francs i l'home va escriure:”[...]
jo, sense haver-me mogut d'aquí, he estat amb vostè a tot
arreu...”
Sophie Calle. La carta
d'amor.
Autobiografies (1988-2013)
Autobiografies (1988-2013)
Aquest fragment de La carta d'amor recull
algunes constants de les obres de Calle, com són el joc entre
realitat i ficció, l'amor, la bellesa, el sentit de l'humor.
A l'exposició Sophie
Calle. Modus vivendi també es pot veure Prenez soin de vous
(Cuidi's), de 2007, que gira entorn d'una altra carta
d'amor que va rebre l'artista, però via e-mail i de ruptura. Conclou
dient: M'hauria agradat que les coses fossin d'una altra manera.
Cuidi's molt. Un final tan desconcertant per a ella que va
demanar el punt de vista i la interpretació a 107 dones (algunes
actrius, ballarines, cantants...) i un lloro, per intentar entendre
què volia dir exactament el remitent. I el resultat, fer una vegada
més de la vida - real o inventada, tant se val – art.
+ Sophie
Calle. Modus vivendi, [La Virreina] Centre de la imatge,
Barcelona, fins al 7 de juny de 2015.
[TorontoTV:
Sophie Calle: Prenez soin de vous: Brenda]
Foto: [La
Virreina]
5 comentaris:
Conceptualment és una artista impressionant. Ella crea la realitat que fotografia. Fins i tot la seva pròpia realitat.
Encara no l'he anat a veure, però ho faré. Com diu l'Enric, S. Calle crea la seva pròpia realitat més enllà de l'obra en ella mateixa.
És impressionant i genial perquè, de fet, l'obra en sí no existeix de forma material. Fa fotos, tria objectes, fa filmacions... sí, però és, com dieu Enric i Sícoris, conceptualment on recau tota la força. I en té molta de força, Sophie Calle trobo que és molt forta! Realitat o ficció, jo m'ho crec totalment igual. A més, pot arribar a quotes d'una bellesa i un lirisme brutals, només començar l'exposició amb la sèrie dels cecs o els que veuen per primera vegada el mar ho demostra, deixant el llistó ben amunt des del principi. Una exposició per anar-hi i tornar-hi!
Su ficción ya es su realidad. Para mí no están separadas en su vida y en su obra, que tampoco están separadas. Su obra es su vida.
¡En abril, cae, que voy para allá!
Pues en abril la visitamos juntos!
Publica un comentari a l'entrada