Mercè Rodoreda
Sense títol
Aquarel·la sobre paper
"Quan alguna vegada havia sentit:
aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el
suro, era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la
destapada, l'aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I
el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou.
I a l'últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona
és de suro... perquè, de suro, ho era jo. No perquè fos de suro
sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig
haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si em comptes
de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn
que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont
tan alt i tan estret i tan llarg."
Mercè Rodoreda. La plaça del
Diamant.
26ª edició. Barcelona: Club editor, 1982.
ISBN 84-7329-085-2, p. 173-174.
26ª edició. Barcelona: Club editor, 1982.
ISBN 84-7329-085-2, p. 173-174.
Uf! Aquests dies que la Colometa torna
a volar per Barcelona, interpretada
per Lolita Flores a La plaza del Diamante,
adaptació teatral de Carles Guillén i Joan Ollé, traduïda
al castellà per Celina Alegre i Pere Rovira, fins al 3 de maig al
Teatre
Goya.
+ Toronto: La
Colometa
[Imatge: L'altra Rodoreda: pintures
i collages. Barcelona: Caixa Catalunya-Obra Social, 2008. ISBN
978-84-89860-19-3, p. 58]
[Torontoràdio: Pascal Comelade: La
plaça del Diamant]
3 comentaris:
S'ha de ser de suro! Vaig a llegir la plaça del diamant!
I com ho fa la lolita?
M. Lamui
Intueixo que la Lolita és capaç de fer una interpretació (en els dos sentits: posar en escena i adaptar) estelar. La Gràcia de la Colometa la du a les venes.
Hola Lamui i Enric!
Vaig verue aquesta obra de teatre fa anys amb la Carulla, la Mercè Pons i la Rosa Renom, que feien el monòleg a treus veus, les diferents edats de la Colometa, i també dirigida per l'Ollé. Ara no sé si aniré a veure a la Lolita, però estic segur que ho ha de fer molt bé, talent en té molt i s'intueix que aquesta dona, amb tot el que ha viscut, també sap molt bé què és sentir-se de suro!
Publica un comentari a l'entrada