dilluns, 14 de setembre del 2015

A l'espai exterior


Andrés Fernández

A l'exposició col·lectiva Espècies d'espais - inspirada en el llibre homònim de Georges Perec -,  un dels artistes que hi participen és Andrés Fernández, del col·lectiu Debajo del sombrero. En una paret, s'hi poden veure dibuixos, una petita mostra dels seus mapes imaginaris, més un text que forma part de les llibretes on hi escriu, a raig, apunts i reflexions d'un escapista.

  Andrés Fernández

*****

Jugar con la grandes cifras (factoriales, series de Fibonacci, progresiones geométricas):
Distancia de la Tierra a la Luna: una hoja de papel de liar
tan fina que harían falta 1.000 para obtener un mi-

límetro, doblada en dos 49 veces seguidas;
Distancia de la Tierra al Sol: la misma, doblada en dos
58 veces seguidas;
Distancia de Plutón al Sol: siempre la misma: doblándo-
la 4 veces más se queda un poco justo, pero doblán-
dola 5 veces más pasa un poquito de 3.000.000
de kilómetros;
Distancia de la Tierra a Alfa Centauro: 15 pliegues más.

Jugar con las distancias: preparar un viaje que nos
permitirá visitar o recorrer todos los lugares que se
encuentren a 314,60 kms de nuestro domicilio;
Mirar en planos, en mapas del ejército, el camino que
se ha recorrido.

Fragment de Jugar con el espacio de Georges Perec.
Especies de espacios.
Traducció de Jesús Camarero.
Barcelona: Montesinos, 2007.
ISBN: 978-84-95776-72-3,
p. 129.

+ Espècies d'espais, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, fins al 31 de gener de 2016.

[Torontoràdio: Los Granadians del Espacio Exterior. La onda cósmica (Liquidator, 2015): Rumbo a lo desconocido]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No conec Andrés Fernández, però tot plegat sembla suggerent.

Encarna Castillo ha dit...

Al espacio exterior!! A cualquier espacio. Huir. Huir de este mundo porque es in-so-por-ba-ble!!!!!!!

Toronto ha dit...

Enric, són els artistes autistes! Andrés Fernández pertany a un col·lectiu d'artistes dels que en diuen outsiders... Tots tenen alguna discapacitat psíquica i als tallers fan obres d'art tan bones, tan bèsties, tan des de dins... tan pures, a la fi! Aquests sí que són transgressors de veritat!
De mapes com els de Fernández es van poder veure obres molt semblants a dues exposicions recents, les dues al Caixaforum, una era "Jo veig el que tu no veus", amb tot obres d'art fetes per persones autistes, i l'altra "Cartografies contemporànies", que reunia artistes reconeguts (autistes o no) que havien treballat amb mapes o entorn la idea de fixar l'entorn, l'espai, etc.
De Fernández, a més dels mapes, flipo molt amb els seus escrits!

Ai, Encarna! Aloha al espacio exterior!