FLAMARADAS
Pasaje entre las cañas
Pasaje entre las cañas,
cortinas afiladas.
Dime “no tengas miedo,
que hay mucha gente viéndonos”.
Repasan la piel morena
que se crió ahí afuera,
en un país extranjero.
Mientras los aviones caen al suelo.
Tus collares son cascabeles
y lobos aullando el aire que pasa
entre los paneles de la autovía
con campos de alcachofa.
Tus collares, tus collares.
+ Flamaradas. Pasaje
entre las cañas.
Barcelona: Producciones Doradas, 2015.
FLAMARADAS
presenten Pasaje entre las cañas:
Dimecres 18 de novembre a les 21:00 H.
Centro Aragonés,
C/Joaquín Costa, 68. Barcelona.
2 comentaris:
Totalment desconeguts per a mi. Sembla atractiu aquest panorama (paisatge i paraula) postindustrial. Als marges de la carretera hi ha un imaginari que creix en la frontera de la natura i la cultura.
Un imaginari Enric que amb aquesta cançó tant bonica de Flamaradas llueix poètic i evocador, a més de retornar-nos a un paisatge familiar, més enllà de la pròpia perifèria d'on és i viu l'autor (Sant Joan Despí). Javier Pérez Andújar diu que totes les perifèries de les ciutats del món són molt semblants. I el pitjor, continua, articulades entorn un centre que les determina, el del poder dels rics.
Publica un comentari a l'entrada