Nathan Carter
The Big Bad
Turbulent Takeover,
2007
Fa temps que tenia pendent esbrinar de
qui era aquella escultura clavada a una paret darrera l'esquena de
Pedro Almodóvar mentre feia la presentació dels seus cinc vídeos
preferits del canal YouTube (que per cert, la
presentació i els
5 vídeos són boníssims). Era només un tros el que es podia
veure de l'escultura, però pels colors, l'assemblatge de peces i la
forma, em va cridar molt l'atenció. Vaig pensar en algunes obres
d'art contemporani africà que reprodueixen edificis i ciutats amb
colors vius i formes semblants... però anava del tot errat en les
meves investigacions.
Aquesta setmana, arrel d'una conversa
sobre els correus electrònics que no et contesten quan envies una
pregunta o una consulta a una pàgina web... em vaig decidir a
enviar-ne un a la web de la productora de l'Almodóvar per preguntar si em
podrien dir de qui era l'escultura. En menys de 24 hores, per
gentilesa i amabilitat d'El Deseo,
ja sabia que la peça en concret es diu Rewind Pause Stop i
l'autor és l'artista nord-americà Nathan Carter.
Nathan Carter
Traveling Language Machine With#3
Frequency Disuptor And Disinformation Numbers Satation,
2010
2010
Nathan Carter
Brooklyn Street Treasures All City MTA
Master-KEy Hyping Newkirk Ave To Myrtle-Willoughby,
2011
2011
Nathan Carter va néixer a Dallas l'any
1970 i actualment viu i treballa a Brooklyn, Nova York. Les seves
obres, principalment escultures i collages, recorden a tres Joans:
Miró, Arp i Tinguely i, molt especialment, les escultures i els
mòbils d'Alexander Calder, una influència que assumeix i que fins
i tot el va portar a ser seleccionat per participar en una
exposició d' homenatge a Calder. També hi veig en algunes obres
el moviment de línies, formes i grafies dels il·lustradors
nord-americans dels anys 50'.
Segons explica
ell mateix, està molt interessat en la comunicació, per això li
agrada treballar formes que emulen plànols de països, ciutats,
xarxes de metro, recorreguts, itineraris, o, més recentment, grans torres de
telecomunicacions, estacions de ràdio, antenes i ones per on
circulen lletres, números i notes musicals. El resultat sol ser dinàmic,
amb jocs de colors i ombres, alegre, amable, un punt efervescent i
amb voluntat de fer un art divertit.
Nathan Carter
Excuse Me Mr. Bean,
Conductor, Can I get to Avenue X from Shoreditch?,
2006
És possible que Almodóvar comprés
l'escultura de Nathan Carter a la galeria Parra&Romero
de Madrid que, pel que he trobat a Internet, és, des de l'any 2007,
la única galeria que fins ara ha portat a Espanya la seva obra.
5 comentaris:
¡¡Me gusta mucho!! Tan sencillo y colorista y evocador...
Eso si, lo mejor, Almodóvar comentando la mala dentadura de Brel!
Jajaja! Otro al Congrio Club! Pues este mes que ha estado usted por Bélgica, no sé si vería alguna estatua (dentadura incluida) de Brel, porque mal les pese a los franceses, Brel era belga!
Si. Como Poirot.
¡Qué chulo! ¡Y qué joven! ¡Y qué envidia!
La alegría de la juventud de los 40!
Publica un comentari a l'entrada