Creo que tengo tendencia a destruir los
mejores cuadros, o los que han sido mejores hasta un cierto punto.
Sigo probando y intento llevarlos más allá, y pierden todas sus
cualidades, lo pierden todo.
Yo diría que tiendo a destruir los
mejores cuadros.
Francis Bacon, pintor.*
Francis Bacon no era l'únic
que va destruir part de les seves pròpies obres, altres artistes ho van fer i
ho continuaran fent. Però hi ha obres que no sempre desapareixen
per voluntat de l'autor, de vegades les causes han estat els efectes
tràgics de les guerres, incendis, inundacions, robatoris... o casos
d'obres que, no se sap ni cóm ni perquè, misteriosament, han
desaparegut.
La Tate Modern de Londres ha creat The Gallery of Lost Art, un lloc web que recopila i documenta amb textos i fotografies alguns d'aquests casos d'obres d'art, només dels darrers cent anys, avui desaparegudes. Així ho explica el bloc d'art Sin título a El almacén de las obras perdidas, encapçalant l'article amb l'exemple d'una de les obres que trobo més fascinants de les que es van produir en l'època de les Avantguardes del segle XX i que, malauradament, va desaparèixer: Merzbau de Kurt Schwitters.
[Fotografia de 1933]
Concebut per Schwitters com un espai íntim on dipositar alguns dels seus treballs (collages i escultures dadà que ell anomenava Merz) i també obres i objectes personals d'amics, tot construint (bau en alemany) durant més de deu anys llargs, aquella mena de decorat, entre arquitectura i escultura, precursor de les instal·lacions, de formes molt semblants a les que feien els cubistes. Va anar ocupant fins a sis habitacions de la casa familiar a Hannover. El Merzbau va ser destruït per un bombardeig a la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Ja feia uns anys que Schwitters havia fugit d'Alemanya, primer a Noruega, on va tornar a construir-ne un de nou i que tampoc es conserva perquè es va cremar. Després es va traslladar a Anglaterra, on també en va començar un altre, el darrer, que va deixar inacabat al morir.
La Tate Modern de Londres ha creat The Gallery of Lost Art, un lloc web que recopila i documenta amb textos i fotografies alguns d'aquests casos d'obres d'art, només dels darrers cent anys, avui desaparegudes. Així ho explica el bloc d'art Sin título a El almacén de las obras perdidas, encapçalant l'article amb l'exemple d'una de les obres que trobo més fascinants de les que es van produir en l'època de les Avantguardes del segle XX i que, malauradament, va desaparèixer: Merzbau de Kurt Schwitters.
[Fotografia de 1933]
Concebut per Schwitters com un espai íntim on dipositar alguns dels seus treballs (collages i escultures dadà que ell anomenava Merz) i també obres i objectes personals d'amics, tot construint (bau en alemany) durant més de deu anys llargs, aquella mena de decorat, entre arquitectura i escultura, precursor de les instal·lacions, de formes molt semblants a les que feien els cubistes. Va anar ocupant fins a sis habitacions de la casa familiar a Hannover. El Merzbau va ser destruït per un bombardeig a la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Ja feia uns anys que Schwitters havia fugit d'Alemanya, primer a Noruega, on va tornar a construir-ne un de nou i que tampoc es conserva perquè es va cremar. Després es va traslladar a Anglaterra, on també en va començar un altre, el darrer, que va deixar inacabat al morir.
Kurt Schwitters
Merz kolumne
[Foto de 1923]
Marcel Duchamp
Fountain, 1917
A The Gallery of Lost Art hi ha (fins al moment, perquè es vol anar ampliant i
actualitzant) una vintena més de casos d'obres perdudes. Entre
elles, Fountain de Marcel Duchamp, qui no devia estar massa preocupat
pel destí de l'urinari original, una vegada més l'atzar intervenia
en una de les seves obres: va desaparèixer i a dia d'avui ningú sap on para.
Duchamp va autoritzar fer-ne una còpia. Algú ho havia notat mai que
no era l'original? Tres anys va trigar Peter
Bisseger en reconstruir el Merzbau d'Schwitters, a partir de les
fotos que se'n conserven i l'ajut del fill de l'artista. Si les
imatges de la reconstrucció impressionen (actualment es pot visitar
a l'Sprenger Museum
d'Hannover), no puc ni imaginar què es devia sentir entrant a
l'original.
[Reconstrucció del Merzbau de 1983]
+ Jarque, Fietta. El
almacén de las obras perdidas
+ Miguel Villa,
Gonzalo de. KurtShwitters:
instalación viva
*Sylvester, David. La
brutalidad de los hechos. Entrevistas con Francis Bacon.
Traducción de José Manuel Álvarez Flórez. Barcelona: Ediciones
Polígrafa, 2009. ISBN: 978-84-343-1211-1. Entrevista 1, BBC, octubre
de 1962.
[Fotos: The
Gallery of Lost Art]
2 comentaris:
Senzillament fascinant! M'ho he de mirar amb calma, però d'entrada la idea em sembla molt atractiva: arqueologia contemporània.
Enric, la web està molt ben feta, t'hi passes una bona estona veient fotos i llegint la història de cada obra perduda, és atractiva i molt adictiva!
Publica un comentari a l'entrada