Give me your blood,
thanks,
2010
19 de agosto, 1935
Como tesoro guardé tu carta.
Tu voz me dio la más
limpia alegría – no sabía qué hacer – y me puse a escribirte
esta carta que no te sabrá decir, con mis palabras, todo lo que
quisiera – todo lo que tu mereces por darme tanto!– tu belleza–
tus manos– tú. Quisiera ser tan bonita para ti! Quisiera darte
todo lo que nunca hubieras tenido, y ni así sabrías la maravilla
que es poder quererte. Esperaré todos los minutos para verte.
Espérame a las seis y cuarto del miércoles – abajo, en el zahuán
grande de tu casa, porque creo que es más fácil. Háblame mañana a
las seis de la tarde, quiero nada más oírte aunque sea un minuto.
Si me hablas te juntaré florecitas chiquitas y te las llevaré el
miércoles, pero, si no me hablas, de todas maneras te las llevaré –
tantas que puedan hacer un jardincito en tu pecho– color de tierra
húmeda.
Las ranas siguen
cantando para nosotros – y nuestro río espera– el pueblo casto
mira a la Osa Mayor – y yo– te adoro.*
*Carta de Frida Kahlo a Ignacio Aguirre. A: Kahlo, Frida. Ahí les dejo mi
retrato. Prólogo de Ana María Moix. Introducción y notas de
Raquel Tibol. Barcelona: Lumen, 2005. (Memorias y biografías). ISBN: 84-264-1513-X. Pàg. 167.
Ahí les dejo mi retrato,
pa' que tengan presente
todos los días y las noches,
que de ustedes yo me ausente.
Aquests
mesos d'estiu trobo a Frida Kahlo per tot arreu. A la web d'un
diari parlaven de la mostra de videoart llatí Región
0 del MARCO de Vigo i il·lustraven
la notícia amb un fotograma de Give
me your blood, thanks, vídeo de
Verónica Ruth Frías
que revisita el quadre Las dos Fridas.
A les taules de novetats d'algunes llibreries encara s'hi exposa
Frida Kahlo. La belleza terrible de
Gérard de Cortanze, una nova biografia de l'artista publicada aquest 2012 per
Paidós.
A la web The Gallery of Lost
Art documenten i segueixen la pista de La
mesa herida, una pintura de Kahlo del 1949 que després de ser
exposada a Polònia va desaparèixer misteriosament. Als obituaris de
Chavela Vargas parlen de Frida perquè les dues van ser bones
amigues.
La meva
amiga La Abutrí de Getafe té a casa, al seu estudi, un pòster
amb la reproducció d'un autoretrat de Frida Kahlo. Encara riu del
dia que va baixar una veïna i quan el va veure, li va preguntar ben
convençuda: ¿eres tú, no?
[Torontoràdio: Chavela Vargas: La
llorona]
4 comentaris:
En estos días de calor, en que me suda -mucho- el bigote, me acuerdo mucho de Frida...
Pues aguante con su bigote, Samedimanche, siempre mejor con pelo, que ya lo dice la coplilla que la Kahlo escribió en uno de sus autorretratos: "Mira que si te quiero fue por el pelo. Ahora que estás pelona, ya no te quiero"!
El vídeo em sembla anguniós, i no li acabo de veure la "gràcia": em sembla molt més suggeridor el quadre de la Kahlo... que lliga molt bé amb la carta que has inclòs.
Hola Enric,
També trobo que el video té un punt anguniós, però m'està bé, ho poso en en la línea del quadre al que ret homenatge, Las dos Fridas, que també ho és, o d'altres encara més anguniosos com Henry Ford Hospital, un quadre que parla del dolor que li causava a Frida no poder tenir fills, va patir varis avortaments, un tema molt recurrent al llarg de la seva obra, i que en el vídeo, a l'estar l'artista embarassada encara aprofundeix més en la seva reinterpretació del quadre i de l'univers Kahlo. També em fa gràcia, i no sé què diria l'artista al respecte, que ella es digui Veronica Ruth Frías, hi veig com una mena de joc o broma privada entre Ruth-Kahlo i Frías-Frida... però igual estic desbarrant una mica...
Per cert, la carta la vaig triar perquè coincidia amb el día que vaig penjar l'entrada al bloc, 18 d'agost, i per ser triada així a l'atzar trobo que va resultar ser una carta d'amor que mostra força bé la personalitat forta i apassionada de la Kahlo.
Publica un comentari a l'entrada