Aki Kaurismäki
La vie de bohème,
1992
Je bois
Systématiquement
Pour oublier les amis de ma femme
Je bois
Systématiquement
Pour oublier tous mes emmerdements
Je bois
N´importe quel jaja
Pourvu qu´il fasse ses douze degrés
cinque
Je bois
La pire des vinasses
C´est dégueulasse, mais ça fait
passer l´temps
...
Cap de setmana bohemi
rural entre amics, passejant, menjant, bevent (sistemàticament)
i dedicant una nit a veure una pel·lícula sobre la bohèmia de
ciutat: La vie de bohème d'Aki Kaurismäki. Basada en la
novel·la d'Henri Murger Scènes de la vie de bohème, la
mateixa que va inspirar a Luigi Illica i Giuseppe Giacosa el llibret
per a l'òpera La Bohème de Giacomo Puccini.
Kaurismäki adapta algunes
anècdotes i situacions portant-les al Paris de principis dels
noranta del segle XX i, a diferència del drama operístic, és més
fidel a la novel·la quan descriu amb ironia i força sentit de
l'humor les penúries de la vida de tres artistes: Marcel, un
escriptor que adora a Balzac, Schaunard, un músic avantguardista
que toca el piano amb guants de motorista, i Rodolfo, un pintor (amo d'un gos que respon al nom de Baudelaire...), qui s'enamora
apassionadament de Mimi. Sense un franc, desnonats, bruts, morts de
gana i de fred, incompresos per la crítica... però sense perdre
mai la dignitat, defensant sempre el seu art i la seva amistat. Sobre
tot l'amistat, que és en realitat del que tracta La vie de
bohème, d'una preciosa història d'amistat i amor entre tres
homes, una dona i un gos.
Aki Kaurismäki
Le
Havre, 2011
...
La vie est-elle tell´ment marrante
La vie est-elle tell´ment vivante
Je pose ces deux questions
La vie vaut-elle d´être vécue
L´amour vaut-il qu´on soit cocu
Je pose ces deux questions
Auxquelles personne ne répond... et
Je bois
Systématiquement
Pour oublier le prochain jour du
terme
Je bois
Systématiquement
Pour oublier que je n´ai plus vingt
ans
Je bois
Dès que j´ai des loisirs
Pour être saoul, pour ne plus voir
ma gueule
Je bois
Sans y prendre plaisir
Pour pas me dire qu´il
faudrait en finir...
Boris Vian. Je
bois, 1956.
I per completar la nit de
cinema bohemi, programa doble amb Le Havre, també de
Kaurismäki, que vint anys després ens mostra què va ser del
personatge de Marcel Marx. La vida, aparentment, no li ha anat molt
bé. D'aquell prometedor escriptor només queda el record fugaç d'un
passat bohemi a Paris. Ara treballa pels carrers de la ciutat
portuària de Le Havre enllustrant sabates, té una dona que l'estima
i el cuida, continua bevent (sistemàticament) si li queden diners
per fer-ho... i manté intacta la dignitat de tot un cavaller, bon
amic dels seus amics, honest i solidari.
La
vie de bohème (1992) i Le
Havre (2011) d'Aki Kaurimäki.
[Torontoràdio:
Boris Vian: Je bois]
3 comentaris:
No he vist cap de les dues pel·lícules d'Aki Kaurimäki. Je m'accuse. Però m'ho has posat tan bé al costat i amb la (de)cadència de Boris Vian que caldrà posar-hi remei. Ara no, que és tard, però demà destaparé una ampolla de vi.
Rodolfo, Mimi, Marcel, el perro Baudelaire... qué gran galería de bohemios. Insuperables en su compromiso con la bohemia. Pelo graso, trajes sin lavar durante años, resecos bocadillos de longaniza reseca...
Qué gran selección de cine que disfrutamos, muchas gracias, Toronto.
Incluso descubrimos un nuevo tipo de bohemio actual: el "bo-ru" (bohemio rural).
Quina hora més bohèmia per comentar, Enric! Si obres l'ampolla, fem un brindis per la vida bohèmia. Salut!
Insonrible, de nada, fue un placer y debería serlo a menudo, systématiquement!
Publica un comentari a l'entrada