Nusch Éluard
Sense títol
[Nus ballant al voltant d'un calze
d'or]
(1936)
El món dels somnis va ser un dels
motius més recurrents pels artistes surrealistes, així que resulta
curiós que Nusch Éluard, una de les seves muses, patís d'insomni.
Un psiquiatra li va recomanar fer alguna activitat que li esbargís
la ment. La primera proposta va ser que provés d'escriure un diari
personal abans d'anar a dormir, però ella va dir que a casa seva el
qui escrivia era en Paul, Paul Éluard, el poeta amb qui estava
casada. Llavors el metge va canviar la proposta d'escriure per la de
dibuixar, però ella va respondre que se li donava fatal, que com a
molt havia participat en fer algun cadàver exquisit, però només per
participar d'un dels jocs preferits del grup dels surrealistes...
Finalment, provant una altra ocupació semblant, la va encertar amb
el collage, i va aconseguir recuperar el son.
Man Ray, amic i artista dels Éluard,
qui tantes vegades l'havia fotografiada, va explicar aquesta anècdota
a Timothy Baum, que ha investigat la pista dels
collages de Nusch, localitzant-ne, fins avui, només sis,
d'una producció total desconeguda, però que es prolongà de 1935 al 1946. Creu que n'hi ha d'haver més, però és una tasca
difícil, afirma, perquè de vegades no van signats o s'han atribuït
al marit i a d'altres artistes del grup.
Nusch Éluard
Bois des Iles
(1936)
La història de l'insomni i els
collages de la musa surrealista apareix en un annex que signa el
mateix Timothy Baum al final de la biografia de Nusch Éluard escrita per Chantal Vieulle. És una biografia breu i intensa, com la pròpia
vida de la protagonista, que va morir als 40 anys. Nusch (sobrenom de Maria Benz) va conèixer a Paul Éluard als carrers de Paris. Ella
era una jove acròbata i contorsionista de circ d'origen alemany que, després
d'aprendre l'ofici dels seus pares, va decidir provar sort abandonant
la carpa familiar que recorria els pobles del nord d'Europa,
instal·lant-se a Paris per buscar feina als teatres de varietats. No
va tenir gaire sort als teatres, però amb Paul Éluard passaria (a
part de les penúries de la vida bohèmia i dels efectes de la
Segona Guerra Mundial) a formar part dels personatges secundaris més
interessants de la Història de l'Art, protagonitzant amb el seu
bell cos molts dels somnis fets fotografia, pintura i poema dels artistes surrealistes.
Vieuille, Chantal. Nusch Éluard.
Barcelona: Circe,
2012. 117 p. ISBN: 978-84-7765-289-2.
[TorontoTV: Man Ray: Emak-Bakia]
2 comentaris:
Una dona fascinant (i bella!), com tantes altres artistes que van estar a l'ombra dels mascles del surrealisme. Segur que em llegiré el llibre abans no desaparegui un altre cop.
Si et ve de gust, vaig parlar de les dones i el surrealisme arran de l'exposició de la Claude Cahun: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/11/publicat-el-23-de-novembre-de-2011-my.html
Enric, molt interessant la teva entrada sobre les dones surrealistes arrel de l'exposició de Claude Cahun.
A la biografia de Nusch Éluard hi és present aquest paper secundari d'objecte artístic i sexual de la dona surrealista, tot sota una llibertat rara, entre la submisió i l'amor lliure i compartit... molt escandalosa a l'època (i posteriors, com ara el "Jules et Jim" de Truffaut...). Crec que la única que no va passar per l'aro mai va ser Gala, molt present també en aquesta biografia de Nusch (Éluard després del divorci sempre en va continuar estant enamorat de Gala i mantenia relació per carta o visitant-la a Portlligat, acompanyat de Nusch). La mateixa autora és biografa de Gala i es deixa notar. Dóna ganes de llegir-la també!
Publica un comentari a l'entrada