En bicicleta seguint a
Jacques Tati, els excursionistes van pujant la muntanya, a bon ritme
i dibuixant una llarga filera serpentejant, recorda al fum de la
pipa que els guia. Els avança un descapotable platejat, són Grace
Kelly i Cary Grant buscant una pineda tranquil·la vora el mar de la
Costa Blava, per fer-hi un pícnic. A la cala de sota, en un bot
desembarquen dos naturalistes, vestits de lli blanc i barrets panamà
semblen del segle XIX, procedents d'una illa del Pacífic pintada per
Gauguin. Un avió direcció a Itàlia passa solcant el cel i per una
finestreta es pot veure a Marcello Mastronianni que, mentre es treu
les ulleres de sol, somriu a l'hostessa que li serveix un vermut
negre...
El segon disc del quintet
instrumental Biodramina Mood desprèn elegància, exotisme, misteri, un punt
d'excentricitat i molt bon humor. Ells posen la música i títols tan suggerents com HUP!, Al aeropuerto, rápido!, Toma tu mascarpone, Robo al casino de Montecarlo o Cama voladora sobre la Polinesia... i un pot recorre a les imatges de les pel·lícules que més li recordin o fer-se'n una de pròpia. També inclouen una versió del Just Can't Get Enough de Depeche Mode, repetint la fórmula del primer disc amb el Take on Me d'A-Ha, i tornant a trobar una cançó aliena que s'ajusta perfecta al seu nou so. Entre el violoncel, la bateria, la
tuba i el theremin, sobre tot són l'steel guitar i la marimba les
que més garanteixen un gran dia assolellat, així que: ¡Arriba
excursionistas!
Biodramina Mood: ¡Arriba Excursionistas! (2012)
Biodramina Mood: ¡Arriba Excursionistas! (2012)
[Imatges publicitat
Biodramina: Flickr: Galería
de Biodramina Anuncios Históricos]
2 comentaris:
No els coneixia, però només pels títols de les cançons ja vénen ganes d'escoltar-los. Fantàstics els ritmes i les imatges que suggereixen.
Sí, haig de confessar que amb mi ho tenen fàcil perquè quan sento una marimba (o un xilòfon o un vibràfon) ja em tenen guanyat, és un instrument amb un so que m'hipnotitza!
Publica un comentari a l'entrada