Joseph Cornell
Taglioni’s Jewel Casket
(1940)
En una noche de luna del invierno de
1835 el carruaje de Marie Taglioni fue detenido por un salteador de
caminos ruso. El salteador ordenó a esta encantadora criatura bailar
para esa audiencia de una sola persona encima de una piel de pantera
extendida sobre la nieve bajo las estrellas. De este hecho surgió la
leyenda de que, para mantener viva la memoria de esta aventura tan
preciada para ella, Taglioni adquirió la costumbre de colocar una
pieza de hielo artificial dentro de su joyero o de su tocador, que,
mezclada con las piedras preciosas centelleantes, era una evocación
que aludía a la atmósfera de aquel cielo iluminado por las
estrellas sobre un paisaje cubierto de hielo.*
* Cortés, Juan Antonio. Geometrías
activadas:
la arquitectura de Mansilla+Tuñón, una aproximación.
A: El
Croquis, núm. 161, 2012. Pàg. 6.
Fullejo en una llibreria
el monogràfic que la revista d'arquitectura El Croquis dedica a
l'obra de Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón. Al primer article,
després de lamentar la mort sobtada de Mansilla (el mes entrant farà
un any), l'autor mostra una foto de la caixa Taglioni’s Jewel
Casket de Joseph Cornell, explica que es tracta d'un homenatge a
la mítica ballarina Marie Taglioni i la llegenda que representa.
Explica també a títol introductori de l'estudi posterior, que a
Mansilla i Tuñón els agradava molt Cornell, cadascun dels seus
projectes anaven acompanyats d'una caixa amb una petita maqueta i
material gràfic dins, més o menys a la manera de Cornell. Es
conserven totes a l'arxiu del despatx d'arquitectura Mansilla+Tuñón.
[Fotos caixes M+T: Iluminación
natural]
[TorontoTV: Ellen
Price (1903), La Sylphide]
5 comentaris:
No es un buen momento...pero ya tardas en hacer algo en formato "maleta". Total, te vas a hartar de moberlas arriba y abajo...
Ahí estamos Samedimanche, como Claudia Cardinale en versión chico, chico de la maleta, claro!
Realment interessants les maletes de Mansilla+Tuñón. Ara no et sabria dir, però tenen un aire de tresor secret, fins i tot infantil però molt novel·lesc, que permeten la construcció d'un món ideal més enllà del treball inicial.
També ho trobo així Enric, es converteixen en un objecte artístic més enllà de ser part del projecte, i com a obra d'art, apart de ser precioses, contenen aquest tresor secret, l'ànima. L'art a dins d'una maleta és un tema fascinant, de la Boîte-en-valise de Duchamp a la literatura portàtil de Vila-Matas... tot el que necessitem cap en una maleta.
Muy interesante, la verdad.
Pero ya tardas en coger la maleta y salir pitando para los Madriles!!.
Petonas!!.
Publica un comentari a l'entrada