Cold
Turkey
Barcelona: Trampoline, 2013.
(Colección Insonrible; 1). 190
p.
ISBN: 978-84-616-3633-4.
ISBN: 978-84-616-3633-4.
Debbie Sanders sobrevive
en el Nueva York de 1957 gracias a su incipiente carrera como
escritora de pulp lésbico y a un puesto de asistente en el
departamento de producción de la editorial Gold Medal Books. Chris
es su mejor amigo, músico de jazz, noctámbulo empedernido, y
también alguien que poco a poco se esá convirtiendo en un problema
para ella.
Cold Turkey reflexiona
sobre las adicciones emocionales y sobre los contrastes. En sus
páginas, el jazz del Greenwich Village convive con la rumba catalana
templada en las tabernas de la zona cercana al puerto, las
desapariciones involuntarias y las huidas elegidas conducen casi
siempre al mismo lugar, las novelas de pulp lésbico retan a la alta
literatura, y las oficinas de Madison Avenue resplandecen frente a
los grises despachos de la Barcelona de posguerra.
Dijous
passat, la meva amiga Encarna presentava a la cocteleria Tahití de
Barcelona la seva primera novel·la. Les històries creuades d'Ana i
Debbie que transcorren a cavall entre la Barcelona i la Nova York de
finals dels anys cinquanta. El text de la contraportada que he
transcrit dalt destaca més la part americana, però un dels
passatges que l'Encarna va triar per llegir a la presentació,
acompanyada d'una cantant de jazz, en un diàleg de lectura i cant
improvisat a la manera dels beatniks, parlava del Grill Room del
carrer Escudellers d'aquella època. La Barcelona dels mariners
americans que enamoraven a les joves locals amb cançons de Frank
Sinatra i Dean Martin, llegia l'Encarna, o la de l'impressionant
àlbum que ens va deixar el Foto Ramblas, va recordar.
Per Sant
Jordi, una diada en que les Rambles de Barcelona s'omplen de gent a vessar,
no dubtin en escapar de la multitud pels carrers del gòtic, creuar Escudellers,
baixar cap al port i pujar a un transatlàntic que creuarà l'oceà
aportant autèntic aire fresc entre un panorama literari que ens volen
imposar amb quinieles i llistes absurdes dels més venuts. Llegeixin
Cold Turkey.
+ Cold Turkey a:
http://encarnacastillo.com/
[Cold Turkey d'Encarna
Castillo es pot trobar el dia de Sant Jordi a l'estand d'Ático de libros, Rambla
Catalunya amb València]
7 comentaris:
<3 <3 <3
Que bé que sona! Poques músiques com el jazz poden dur-nos amunt i avall com un vell transatlàntic. Li farem un cop d'ull a la novel·la; segur que hi trobo passatge.
Querido Toronto,
muchas gracias por esta reseña tan generosa.
¡Va por usted!
Besos.
Encarna.
Ahora ja sé quién eres, insonrible... :)
Pepa, he hagut de buscar al Google que són aquests cors estirats! Els compartim totalment!
Enric, estic segur que t'agradarà Cold Turkey, entre altres coses perquè recupera alguns escenaris d'una mateixa Barcelona fascinant i que sovint gràcies a tu i el teu bloc anem descobrint i coneixent millor.
Insonrible, de generoso nada, así lo creo y así lo defiendo, ¡Va por Cold Turkey!
Encantada, Enric!
Me encanta tu blog y lo sigo. Felicidades.
Muchas gracias. Yo acabo de descubrir el tuyo (¡qué gozo estético!) y espero poder decirte pronto alguna cosa de "Cold Turkey".
Publica un comentari a l'entrada