Linda Fregni Nagler
Yuzuru
(The Twilight Crane)
Fotografia. 28 x 21 cm.
2011
Una de les artistes
que forma part de la la primera BiennaleOnline, organitzada a
Internet per la plataforma Art+ (www.artplus.com),
és la fotògrafa d'origen suec que viu i treballa a Milà, Linda
Fregni Nagler. La foto que encapçala aquesta entrada del bloc
il·lustrava la notícia sobre la biennal en un diari imprès, i no
vaig poder deixar de buscar més sobre ella, entrant a la biennal en
línia i a la web d'una galeria on s'hi va exposar, per
arribar finalment a Shashin no Shashin, títol genèric de la sèrie
de fotos a la que pertany i que Nagler ha presentat també en aquest
esdeveniment digital que, tot sigui dit de pas, no m'interessa
gaire...
Linda Fregni Nagler
A Life on the Oceans’ Wave
(Three
Geisha)
Fotografia. 50 cm x 60 cm.
2010
Però les fotos de Linda
Fregni Nagler, sí. Shashin no Shashin, llegeixo en un
text promocional, significa traduït del japonès “fotografiar la
fotografia”. L'artifici al poder:
“El seu punt de partida
són sovint fotografies anònimes - comercials o autodidactes -
preses al segle XIX i la primera meitat del segle XX. D'elles,
l'artista valora principalment la capacitat de treure a la llum, més
que els trets "d'autor", els estereotips visuals en que una
època determinada planteja la representació de la realitat, i que
el temps i els canvis culturals són responsables de fer esdevenir en
quelcom bizarre, grotesc i poètic. Nagler procedeix de
diferents maneres amb les imatges seleccionades: pot apropiar-se'n
conceptualment presentant-les com ready-mades, o tornar a
fotografiar, creant un canvi temporal i estètic, al recrear-les a
través d'un laboriós mise-en-scène”.*
Shashin Shashin
reprodueix temes típics de la fotografia japonesa de l'era Meiji
(1868-1912), en particular l'anomenat Yokohama Shashin (Fotografia de
Yokohama). Són escenes de la vida quotidiana, dels mites
tradicionals japonesos i llegendes orientals posades en escena en
l'estudi de forma estilitzada i artificial.
* Text: Monica
de Cardenas Galleria
No es perdin l'article T. Enami, un fotògraf misteriós d'Enric H. March sobre la fotografia Meiji al seu magnífic bloc Bereshit.
+ Shashin
no Shashin de Linda Fregni Nagler
[Fotografies: Artplus
i Monica de Cardena
Galleria]
3 comentaris:
Tinc en molta estima la fotografia japonesa del període Meiji. No sé si vas veure l'punt que li vaig dedicar a T. Enami:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/04/t-enami-un-fotograf-misterios.html
M'hauré de mira amb atenció aquests treballs de Linda Fregni Nagler: el blanc i negre i la descontextualització em produeixen d'entrada un cert rebuig perquè sent imatges japoneses em costa resituar-les.
Hola Enric,
No l'havia vist aquest article teu sobre la fotografia Meji! Crec que és d'un temps que malauradament encara no coneixia el teu bloc, però m'hauré de posar al dia perquè veig que guardes al seu arxiu molts tresors! Amb el teu permís posaré l'enllaç a la meva entrada, sens dubte els originals Meiji superen de llarg l'artifici de la Linda Fregni Nagler.
De fet, és un tema aquest el de reconstruir com a exercici estètic tècniques del passat de la fotografia que recentment em volta pel cap des de que vaig veure l'exposició de Méliès. Vaig pensar que pel·lícules com "The Artist" o "Blancanieves" mai podrien igualar als referents que imiten, que pot quedar bonic sí, però no m'ho acabo de creure, m'agraden més els fantasmes.
Encara no he vist l'exposició de Méliès. Però friso!
Tu ho has dit: són preferibles els fantasmes. Per això si volem veure res que enllaci directament amb les arrels cal anar a buscar algú que sigui capaç de jugar amb aquests fantasmes més enllà de la mera representació. Penso en pel·lícules com "L'home elefant" o "Cabeza borradora". T'imagines com seria una Blancaneu feta per David Lynch? Com ho faria un nen si tingués prou capacitat per representar el món simbòlic que conforma el seu cervell quan cau dins d'un conte infantil? Què és Méliès sinó un nen amb una càmera a la mà?
Publica un comentari a l'entrada