Miguel Palma
Black Widow
(2102)
A súa fascinación
polas iconas dunha modernidade clásica, como o automóbil, a
aviación, a observación astronómica, a arquitectura e a tecnoloxía
en xeral, resulta nun cadro de ansiedade que non reproduce un mundo
desexado, senón máis ben o desexo dun mundo, materializado nunha
curiosidade expansiva que cuestiona o real.
Centro
Galego de Arte Contemporánea (CGAC)
Miguel Palma
Morte de Kennedy
(2006)
Miguel
Palma, nascut el 1964 a Lisboa. El seu treball sovint es qüestiona
el desenvolupament tecnològic, l'ecologia, la creença en les
imatges, la idea del poder, el món infantil i juvenil, l'obsessió
per la màquina. El seu art es desplega en dibuix, escultura,
instal·lació multimèdia, vídeo, llibres d'artista i la
performance.
El CGAC de Santiago
de Compostela és un dels museus més franctiradors de la perifèria,
si és que avui en dia té sentit parlar de perifèries. Potser
encara sí, perquè pel que fa a acaparar els mitjans de comunicació
a nivell estatal, la seva feina passa més desapercebuda que la dels
quatre museus de les grans ciutats. El CGAC m'ha sorprès moltes
vegades amb propostes d'artistes que desconeixia totalment,
artistes, d'altra banda, amb recorregut internacional, com em va
passar especialment amb els videoartistes
Hubbard&Birchler, o ara que descobreixo (en una petita ressenya d'un diari de tirada
nacional) l'obra de Miguel Palma i l'exposició que hi presenta.
Miguel Palma
Contador eléctrico i Alta voltagem
Contador eléctrico i Alta voltagem
(2007)
Miguel Palma
Plataforma Shell
(2009)
[Totes les imatges: www.miguel-palma.com]
[Torontoràdio:
Siniestro Total: ¿Quienes
somos, de dónde venimos, adónde vamos?. Menos mal que
nos queda Portugal, 1984]
4 comentaris:
Eso pasa por ser moderno...¿alguien ha oído hablar del malestar antiguo?
Jaja! Seguro que también lo hay, de malestar, de modernos y de las dos cosas juntas, en lo antiguo!
Encara que sigui un tòpic, què és la cultura, sinó malestar...
Art? Joguina? Segurament el nen intenta construir un món que després es trobarà sempre a mig fer, i dedicarà la resta de la seva vida a intentar donar-li forma.
Perifèria? Amb lleis educatives com l'aprovada recentment aviat només hi haurà perifèria al voltant d'un immens forat negre.
Sí, també ho crec, Enric, un malestar modern, antic o com li vulguin dir, però el malestar en totes les seves formes possibles hi és en l'art, la vida. I les joguines com a eina per representar el descobriment d'un món fastigós quan abandones la ingenuitat de la infantesa... em sembla una via apassionant. Però quan arribem a situacions com la llei d'educació, els desnonaments, etc. potser haurem de fer servir els joguets i tot el que tinguem a mà per fer barricades, o no ens quedarà ni periferia ni res!
Publica un comentari a l'entrada