Disseny per a Moon Palace de Paul Auster
de
l'editorial Penguin.
“Va ser l'estiu que
l'home va caminar per primera vegada sobre la Lluna. Jo era molt jove
aleshores, però no creia que hi hauria futur. Volia viure
perillosament, anar tan lluny com pogués, i després de veure què
em passava un cop arribat. Va resultar, però, que vaig estar a punt
de no sortir-me'n. A poc a poc, vaig veure com els diners em quedaven
reduïts a zero; vaig perdre el pis; vaig acabar vivint al carrer. Si
no hagués estat per una noia que es deia Kitty Wu, probablement
m'hauria mort de gana. L'havia conegut per casualitat feia molt poc
temps, però vaig acabar considerant aquella casualitat com una mena
de predisposició, una manera de salvar-me per mitjà de la ment
dels altres. Això va ser la primera part. A partir de llavors, em
van passar coses estranyes. Vaig trobar la feina amb el vell de la
cadira de rodes. Vaig descobrir qui era el meu pare. Vaig travessar
caminant el desert des de Utah fins a Califòrnia. Això va ser fa
molt de temps, és clar, però els recordo bé, aquells dies, els
recordo com el principi de la meva vida”*
*Auster, Paul. El Palau
de la Lluna.
Traducció de Marc Rubió.
Barcelona: la butxaca,
2012. 412 p.
ISBN: 978-84-9930-471-7.
Pàg. 1
Llegint aquests dies
d'estiu El Palau de la Lluna,
el seu protagonista, Marco Stanley Fogg, a la primera part de la
novel·la, m'ha fet pensar en un músic nord-americà que, com ell,
va viure un temps als carrers de Nova York: Louis Thomas Hardin,
Moondog.
En realitat, el personatge d'Auster només passa tres dies dormint al
ras de Central Park, mentre que Moondog hi va viure molt més temps
al carrer, fins a vint anys! Per la seva manera de vestir era
conegut com “el víking de la 6a Avinguda”. Ell mateix es
fabricava la roba que portava i també alguns dels instruments que
tocava.
Pastoral pertany a
un EP del 1952 i pot ser una bona banda sonora per mirar al cel,
contemplar la Lluna o comptar les llàgrimes de Sant Llorenç a la
fresca d'una nit d'estiu.
3 comentaris:
És curiós (o no) llegir (amb retard) el teu apunt just després d'haver recuperat un vell apunt de Bereshit:
Quan viatjàvem per l'espai: la Geminis X a Can Jorba
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/06/viatge-les-estrelles.html
Mirem al cel, doncs. La banda sonora ja la poses tu.
(M'imagino una ballarina fent voltes en una caixa de música)
Enric, m'ha agradat molt aquest apunt teu sobre els records d'infantesa galàctics!
Jo encara no havia nascut, però em faltava poc, així que devia estar en òrbita, sonarà una mica brut, però se m'acut potser per la Via làctea!
No vaig jugar amb les naus de montaplex, però si que les vaig recuperar fa poc per a una sèrie de collages: http://eduardminobis.wix.com/ovni
Molt divertit aquest avistament ovni! El joc de colors està molt aconseguit.
Hauríem de recuperar el terme ye-yé.
Publica un comentari a l'entrada