José Ortiz Echagüe
Moro del Rif
(1909)
Les fotografies de José Ortiz Echagüe (1886-1980), per les textures de la tècnica del paper carbó Fresson, la manipulació que hi duia a terme i els contrastos del clarobscur que obtenia, semblen més aviat dibuixos o gravats en blanc i negre que fotografies. Màxim representant espanyol del Pictoralisme (malgrat que el nom de l'etiqueta ve de picture, imatge en anglès, i no de pintura), s'hi relacionen influències pictòriques de Díaz de Olano, Zubiaurre, Zurbarán, Sorolla i, sobre tot, Zuloaga: “ De él tomó su exceso, su efectismo formal, su ampulosidad, su esquematismo, la premeditada literaturalización y exaltación de tipos, escenarios y situaciones” (1).
José Ortiz Echagüe
A Fez
(1910)
A l'exposició, que es pot
veure encara al MNAC (la van prorrogar i enlloc d'acabar el passat
mes de juliol estarà fins a l'1 de setembre, aquesta és l'última
setmana doncs per veure-la), es mostren una vuitantena de fotos
preses al Marroc (a les muntanyes del Rif, a les ciutats de Tetuan i
Fes, al desert del Sàhara) entre 1906 i 1910, més una selecció de
fotos d'un viatge posterior també al Marroc però als anys seixanta.
Paisatges, ciutats i les seves gents. Homes, dones i nens retratats
amb els vestits típics àrabs, però sense caure en el pintoresc,
perquè passats pel punt de vista i la tècnica d'Ortiz Echagüe,
esdevenen imatges més aviat fantasmagòriques, com la foto de les
esquenes d'un grup de dones embolicades amb en els seus xadors,
caminant per un carrer de Fes. O, en el cas dels homes, alguns retrats
èpics, fins i tot mítics, de conte de Les mil i una nits,
com a una de les fotos amb les que va tenir més èxit Ortiz
Echagüe, publicada a revistes de Xina, Rússia i altres països:
Siroco en el Sáhara, on els quatre homes que creuen
la tempesta del desert, mentre el vent fon la sorra amb els núvols,
sembla que caminin pel cel (i sense catifa màgica).
José Ortiz Echagüe
Siroco en el Sáhara
(1965)
+ Nord
d'Àfrica. Ortiz Echagüe. Museu Nacional d'Art de Catalunya,
Barcelona. Fins a l'1 de setembre de 2013. Entrada gratuïta.
[Imatges: El
País]
(1) López Mondejar,
Publio. Historia de la fotografía en España. Madrid:
Lunwerg, 1997. 302 p.
ISBN 84-7782-441-X. P.
114.
2 comentaris:
Les fotos d'Echagüe són impressionants! Quina textura! Sento una atracció especial pel món colonial nord-africà i pel fals exotisme retratat des d'Occident.
Compartim aquesta atracció, Enric!
Ortiz Echagüe a més va practicar "l'exotisme patri" amb una sèrie impressionant de fotos de gent amb els vestits típics de les regions d'España... són cèlebres aquelles fotos de las lagarteranas per exemple, segur que les has vistes.
Però el que més em va agradar és la tècnica i el seu resultat, més aprop de la pintura que de la fotografia, una llàstima que no tingui massa continuïtat en artistes d'ara!
Publica un comentari a l'entrada