Vermut amb Depero

Fortunato Depero

Depero Futurista

(1927)

[Coberta per a llibre promocional de l'editorial Dinamo Azari de Milà]

11. Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem al vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que fumegen a les fàbriques penjades als núvols pels recargolats fils dels seus fums; als ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejats al sol amb resplendor de ganivets; als vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, a les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com una boja massa entusiasta.

Filippo Tommaso Marinetti. Manifest del Futurisme, 1909.

Fotunato Depero

Gratacels i túnels, Nova York

(1930)

Entre consignes, algunes incendiàries i violentes, és potser el punt 11 del manifest el més bonic. Marinetti era un poeta. Si després de llegir-lo mirem alguna pintura de Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Carlo Carrà o Gino Severini, reconeixem en aquestes paraules els mateixos motius, l'alegria per la tecnologia i la velocitat, la bellesa de les imatges en moviment.

Fortunato Depero va conèixer a Marinetti l'any 1913 i va entrar a formar part del grup, influït per l'estil de Boccioni primer i de Balla després. A l'exposició de la Pedrera s'hi poden veure obres de tota la seva producció: pintura, escultura, disseny gràfic, escenografia... des dels començaments a Roma, al retorn a la seva ciutat, Rovereto, per obrir-hi La casa d'arte Futurista, passant per una estada de dos anys a Nova York, on va quedar marcat per la ciutat dels gratacels i moderna per excel·lència.

Fortunato Depero
Squisito al Selz
Collage

(1926)

De tot el que s'hi pot veure – que és molt i tot molt interessant, i no només de Depero, també d'artistes futuristes contemporanis seus – hi ha joies rares que no passen desapercebudes, com els ninots i titelles, assemblatges de fusta pintada de colors, o les maquetes pintades de blanc (són reproduccions posteriors) de pavellons i d'escultures publicitàries per a Campari, que, juntament amb els cartells i el grafisme per a la marca milanesa de bíter, mostren una vessant com més neta i polida dels principis futuristes, vessant a la que Depero sempre va tenir tendència, d'una bellesa, però, igualment a prova de bombes, al pas del temps.

Negroni

Una part de ginebra,

una altra de vermut vermell

i una tercera de bíter Campari.

Glaçons i una rodella de taronja.
Salut!

+ Depero i la reconstrucció futurista de l'univers. Fins al 12 de gener de 2013 a La Pedrera, Barcelona.

[Imatges: Pinterest F.D.]

[Torontoràdio: New order: Dreams never end]