Fortunato
Depero
Depero Futurista
(1927)
[Coberta per a llibre
promocional de l'editorial Dinamo Azari de Milà]
11. Nosaltres cantarem a
les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta:
cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions
en les capitals modernes; cantarem al vibrant fervor nocturn dels
arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes
elèctriques; a les estacions àvides, devoradores de serpents que
fumegen a les fàbriques penjades als núvols pels recargolats fils
dels seus fums; als ponts semblants a gimnastes gegants que salten
els rius llampeguejats al sol amb resplendor de ganivets; als
vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, a les
locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls
d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix
dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com
una boja massa entusiasta.
Filippo Tommaso Marinetti. Manifest del Futurisme, 1909.
Fotunato
Depero
Gratacels i túnels, Nova York
(1930)
Entre consignes, algunes
incendiàries i violentes, és potser el punt 11 del
manifest el més bonic. Marinetti era un poeta. Si després de
llegir-lo mirem alguna pintura de Giacomo Balla, Umberto Boccioni,
Carlo Carrà o Gino Severini, reconeixem en aquestes paraules els
mateixos motius, l'alegria per la tecnologia i la velocitat, la
bellesa de les imatges en moviment.
Fortunato Depero va
conèixer a Marinetti l'any 1913 i va entrar a formar part del grup,
influït per l'estil de Boccioni primer i de Balla després. A
l'exposició de la Pedrera s'hi poden veure obres de tota la seva
producció: pintura, escultura, disseny gràfic, escenografia... des
dels començaments a Roma, al retorn a la seva ciutat, Rovereto, per
obrir-hi La casa d'arte Futurista, passant per una estada de dos anys
a Nova York, on va quedar marcat per la ciutat dels gratacels i
moderna per excel·lència.
Fortunato
Depero
Squisito al Selz
Collage
Squisito al Selz
Collage
(1926)
De tot el que s'hi pot veure – que és molt i tot molt interessant, i no només de Depero, també d'artistes futuristes contemporanis seus – hi ha joies rares que no passen desapercebudes, com els ninots i titelles, assemblatges de fusta pintada de colors, o les maquetes pintades de blanc (són reproduccions posteriors) de pavellons i d'escultures publicitàries per a Campari, que, juntament amb els cartells i el grafisme per a la marca milanesa de bíter, mostren una vessant com més neta i polida dels principis futuristes, vessant a la que Depero sempre va tenir tendència, d'una bellesa, però, igualment a prova de bombes, al pas del temps.
Una part de ginebra,
una altra de vermut
vermell
i una tercera de bíter
Campari.
Glaçons i una rodella de
taronja.
Salut!
Salut!
+ Depero
i la reconstrucció futurista de l'univers.
Fins al 12 de gener de 2013 a La Pedrera, Barcelona.
4 comentaris:
¡Qué buenos los negronis! Los diseños para Campari eran magistrales y esa bebida ya te entraba por los ojos...
El futurismo no ha muerto, ¡Viva el futurismo!
Vayamos al Negroni a brindar por ello!
Magistral tot plegat! El disseny i la relació amb la brillantor i la lluminositat del vermut, potser la beguda moderna per excel·lència.
Anirem a fer un brindis a la Pedrera!
Des de que a la Pedrera tenen el bar al principal és possible... si entre l'allau de turiste trobes taula!
A l'exposició en canvi, en horari de matí, no hi havia visitants, només erem dues persones i els vigilants!
Per cert, ara fan pagar entrada, 3 euros.
Publica un comentari a l'entrada