Chéri Samba
Quel avenir pour notre
art?
[Acrílic i purpurina sobre tela]
(1997)
QUEL AVENIR POUR NOTRE ART DANS UN
MONDE OU LES ARTISTES VIVANTS SONT POUR LA PLUSPART OPPRIMES?... UNE
SEULE SOLUTION; C'EST D'ETRE ACCEPTE EN FRANCE. IL PARAIT QUE, UN
ARTISTE ACCEPTE EN FRANCE EST SANS DOUTE ACCEPTABLE PARTOUT DANS LE
MONDE ENTIER, ET QUI DIT FRANCE, DIT LE MUSEE D'ART MODERNE.
OUI... MAIS C'EST MUSEE D'ART MODERNE
N'EST IL PAS RACISTE???
De tots els artistes
seleccionats en l'exposició Post-Picasso, m'ha agradat molt
el congolès Chéri Samba. Pel seu sentit crític, per la ironia i el
sentit de l'humor. Per un art pop entre el còmic i la pintura
africana d'aire naïf d'escenes quotidianes (aquella que retrata la
gent a la perruqueria, una botiga, un bar..., com l'obra del seu
compatriota, ja mort, Moke).
Si Picasso, i molts
altres artistes de les avantguardes establerts a París, va mirar cap
a Àfrica, res millor que retornar la pilota del seu llegat d'Àfrica
cap a França. Quan Samba va començar a pintar, Paris ja no era de
llarg aquella capital mundial de l'Art que va ser. Però en canvi va esdevenir terra
d'acollida per a molts artistes africans. Potser van ser més
coneguts els músics (de tot el continent: raï algerià,
soukous
congolès, griot
i wassoulou malinès, afrobeat
nigerià...) que van situar França com el centre dels ritmes afro
d'aquell fenomen comercial tan mal anomenat la world
music.
Els artistes
africans van trobar un país on poder expressar-se amb llibertat i,
d'allà, exportar el seu art a tot el món. Ara, el futur de la
pregunta retòrica de Chéri Samba és el present, i resulta ser un
present no gaire diferent i més terrible encara que el d'un museu
d'art modern racista, és el de madame Marie Le Pen.
+ Post-Picasso: reaccions
contemporànies. Museu
Picasso de Barcelona, fins al 29 de juny de 2014.
[Torontoràdio: Anti Choc: Adieu
l'ami]
2 comentaris:
Pel cap baix, ha de ser una mirada interessant. Reconec que de l'art africà no en sé res més enllà dels quatre tòpics. I una certa incapacitat per distingir entre art, artesania i expressió popular.
Te'n deixo una mostra que em descol·loca:
http://elrebostdemistercairo.blogspot.com.es/2014/05/de-cap-publicitat-africana.html
Hola Enric,
Aquesta és només una petita oportunitat per veure'n. A la mateixa sala hi havien les escultures, fetes amb plàstics i altres rampoines reciclades, de Romuald Hazoumé, un altre africà i alguns més que no vaig apuntar. A la barreja entre art i artesania, jo hi afegiria de vegades art brut, outsider, que m'encanta!
M'agraden molt els anuncis de perruqueries africanes, res a envejar al Hairspray de John Waters! Tot és art pop!
Publica un comentari a l'entrada