Richard Hamilton
Toaster
(1966-67)
“Mi admiración por la
obra de Dieter
Rams [dissenyador industrial dels aparells electrodomèstics
Braun] es enorme, y durante muchos años he sentido una singular
atracción por su sensibilidad hacia el diseño, hasta tal punto que
los productos de consumo que ha diseñado ocupan el mismo
lugar en mi corazón y mi conciencia que ocupaba la montaña
Sainte-Victoire en los de Cézanne”.
Richard Hamilton*
L'obra de
Hamilton és molt variada i es fa difícil trobar-hi un únic estil.
Era una manera de fer deliberada. Valguin d'exemples les diferents
tècniques i els diferents temes tractats, amb la sèrie de les
polaroids al capdavant, perquè la deixava totalment en mans dels
seus amics artistes; o el vampirisme vers Duchamp, Bacon, Wrigth,
Picasso, etc.; l'apropiació del llenguatge publicitari; els canvis
de gènere continus en pintura: tant fa natures mortes, interiors,
com paisatges...
Però sí
destaca un tret formal força persistent, que apareix en vàries de
les seves obres entre els anys 50 i 70, i que sí el pot arribar a
identificar com a molt propi d'ell: l'ús del plata. Personalment, m'agrada molt
aquest ús que en feia (com em passa també amb aquell color rosa tan
bonic i tan típic de les pintures d'artistes de les primeres
avantguardes). El plata de Hamilton es troba en diversos materials:
pintura, paper d'alumini, plàstics, metalls... Plata a les
pintures-collage d'Hommage à Chrysler Corp. (1957), Her is
a lush situation (1958), Toastuum (1958), She
(1958-1961) i Towars a definitive statement on the coming trends...
(1962). Plata, puntualment, als seus Interior (1964).
Plata a les manilles de les serigrafies Swingeing London
(1968-1969). Present amb absolut protagonisme en la sèrie iniciada a
finals dels anys 60, que reprendria al 2008, la dedicada a elevar a
l'estatus d'art els dissenys industrials dels electrodomèstics de la
casa Brawn, marca que va manipular transformant el nom en BrOwn
(“...más que una parodia, revelaba los escrúpulos del artista a la
hora de jugar con una obra tan impecable.”*) o directament va
serigrafiar amb les lletres del seu cognom, Hamilton.
A partir
d'ara, mireu-vos la torradora de la cuina de casa amb uns altres ulls.
*
Rawsthorn, Alice. Richard Hamilton y el diseño. Richard
Hamilton. Madrid: MNCARS, 2014. ISBN 9788480264846, p.131.
[TorontoTV: Alaska y Los Pegamoides -
La rebelión de
los electrodomésticos]
2 comentaris:
Sortosament, ja tenim una certa experiència domèstica gràcies als vàters i les planxes.
Abans de Hamilton, Duchamp va dir la seva sobre els vàters i Man Ray sobre les planxes... En l'art, no queda aparell domèstic per revisar!
Publica un comentari a l'entrada