Black power

Kerry James Marshall

Believed to be a Portrait of David Walker 

(Circa 1830)

2009

Un dels grans descobriments (gràcies J. F. C.) d'aquest estiu, serà, per a mi, l'obra de Kerry James Marshall. Es pot veure encara en la doble exposició subtitulada Pintura i altres coses que ha repartit la retrospectiva d'aquest artista afroamericà en dos museus de dues ciutats, una a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, l'altra al MNCARS de Madrid, a la seu del Palacio de Velázquez, al parc del Retiro, impressionant espai que, gràcies a les seves dimensions enormes, permet acollir les peces més grans de Marshall, en especial les lones pintades y Who's Afraid of Reed, Black and Green, l'espectacular tríptic que rep als visitants.

De Style

1993

Antonio Machín cantava al pintor: siempre que pintas iglesias, pintas angelitos bellos, pero nunca te acordaste de pintar un ángel negro. Marshall no serà mai aquell pintor. La seva obra reivindica el negre: black power, black is beautiful! I és la seva intenció aportar una representació contemporània de la raça negra, tan poc present a llarg de la Història de l'Art.

Dark angel

1989

Sorprèn l'efecte insòlit i especial que produeixen els retrats de rostres negres sobre fons negres, destacant la lluentor del blanc dels ulls i de les dents, els colors de les robes. El contorn marcat de la pell quasi es confon entre la foscor... tot un repte que es va plantejar l'artista *, i del que surt airós aportant un estil únic i poderosament bell. Però la seva proposta pictòrica és molt més àmplia, va més enllà del negre sobre negre i domina tots els colors, a més d'afegir-hi sovint collage i en comptades ocasions, però de meravella, pintura daurada i purpurina (influència de referents com la pintura religiosa medieval). En conjunt, estilísticament es situa entre el Pop, l'expressionisme, el grafitti depurat (per net i polit), el còmic, i la tradició artística, antiga i moderna, provinent directament de l'Àfrica, molt valorada pels artistes europeus de les avantguardes del segle XX, no tant temps després. La pintura és protagonista, però Marshall també fa altres coses. De totes, em quedo amb la sèrie de fotografies Black light, fetes sota condicions de llum ultraviolada, l'efecte és pur lynch de tan inquietants. I en segon lloc, els collages, composicions petites però d'una càrrega poètica enorme, i no només perquè en una sèrie il·lustrin poemes d'Aimé Césaire, si no per la delicadesa amb que combina imatges i textures, en la tradició dels millors, d'Schwitters, Höch, Cornell.

 

At the End of the Wee Hours

Collages

1996

* Així ho explica, entre altres moltes coses, totes interessantíssimes, a l'excel·lent catàleg editat amb motiu d'aquesta doble exposició, en una extensa entrevista que repassa la seva carrera, dels inicis a l'escola d'art de Charles White a l'estudi de Nova York, dels seus referents artístics i personals, del seu compromís per la lluita dels drets civils dels afroamericans, en la senda de Martin Luther King i Malcom X. 

Kerry James Marshall. Pintura y otras cosas. New York: Ludion, 2014. ISBN 9788480264815.

+ Kerry James Marshall. Pintura i altres coses. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona i MNCARS, Madrid, fins al 26 d'octubre de 2014.

[Fotos: M HKA Ensembles]

[Toronto TV: Single: Oda a los negros]