Richard Avedon
B.J. Fleet, Nine Years Old,
Ennis, Montana, 1982
"Pasarían más de mil años antes de
que me olvide de ese sentimiento. La certeza que tuve en ese instante
de que aquella escuela rural era el centro de nuestras vidas: su
poder se extendía más allá de los alumnos que esa mañana habíamos
respondido a la azarosa lista de Morrie, aunque fuéramos el
componente primario del aula, esos pollitos de campo a los que tanta
falta nos hacía la educación. Todas las personas que conocía
habían invertido algo en esa pequeña escuela. Papá había sido el
pilar de la junta durante años (y según como se llevara la cuenta,
tenía tres o cuatro trabajos más). Él y otros hombres de Marias
Coulee habían levantado el verano anterior la casita del maestro y
ellos mismos habían construido la escuela, que ya empezaba a
envejecer, a la llegada de los primeros colonos. Cada mañana, las
madres, con el corazón y el alma en vilo, hacían montar a sus
pequeños, que no les llegaban a la cintura, en unos caballos para
que cabalgaran durante kilómetros. Una enciclopedia ambulante
llamada Morrie Morgan había llegado hasta nuestra aula. Rose se
había hecho cargo de la casita y, en las dependencias escolares de
Marias Coulee, el polvo nunca volvería a ser el mismo. Una parte de
la vida de todos estaba ligada al cuadrado solitario del patio de
recreo, a esa pequeña parcela de horizonte."*
* Doig, Ivan.
Una temporada para silbar.
6ª ed. Barcelona: Libros del Asteriode, 2013.
ISBN: 978-84-92663-42-2.
P. 123-124
Una temporada para silbar.
6ª ed. Barcelona: Libros del Asteriode, 2013.
ISBN: 978-84-92663-42-2.
P. 123-124
Comença per a molts
el curs escolar i no puc deixar de pensar com m'hauria agradat haver
tingut alguna vegada un mestre com Morris Morgan, Morrie, el Sr.
Morgan. Personatge fascinant de l'excel·lent novel·la d'Ivan Doig,
Una temporada para silbar
(recomanació de Samedimanche,
a qui agraeixo aquest i molts més moments de lectura feliços),
Morrie és el Mestre. Res a veure amb capitans messiànics tramposos.
El Sr. Morgan, un autèntic dandi de la pradera, es guanya la
confiança i el respecte dels alumnes només transmetent tot el seu
coneixement amb veritable passió, una dedicació i obstinació
envejables, per fer-ho de la millor, la més encertada, alhora
senzilla i natural, manera possible.... quasi res per a un mestre que
ho és més per accident que per vocació!
Paul, el narrador
protagonista, els seus germans Damon i Toby, i la resta de companys
d'aula, com l'Arabrab, Carnelia i Eddie Turley, viuen a l'escola de
Marias Coulee, Montana, d'un remot curs del 1909-1910, moments
inoblidables de la mà del Sr. Morgan. Moments que aquí no penso
desvetllar per a qui no hagi llegit el llibre tingui, si ho vol,
l'oportunitat d'emocionar-se amb les seves vivències, mentre
aprenen ortografia, aritmètica, llatí, física o astronomia... tot
esperant el pas del cometa Halley.
[TorontoTV: Bill Haley & His Comets: Rock
arround the clock]
5 comentaris:
Jo, que m'ho miro des de la tarima, cada cop sóc més escèptic i no sé si una lectura així em farà bé o mal. En tot cas, abans que qualsevol altra cosa sóc lector (difícil sobreviure si no fos així!).
Fa cosa d'un any el vaig llegir i el vaig trobar magnífic. Parlant de profes, també em va emocionar "El professor", d'en Frank Mc Court
Segur que bé, Enric! El personatge de Morrie Morgan, el mestre, té els seus clars-obscurs, però tot i així, és de vegades massa de novel·la, en el sentit de massa perfecte per ser real, diria jo!
Jordi, no en vas fer la ressenya al teu blog! M'hauria agradat llegir-la. Buscaré "El professor" de Frank Mc Court. Moltes gràcies per la recomanació.
Me lo apunto. ¡Gracias, Toronto!
De nada Insonrible, creo que te gustará!
Publica un comentari a l'entrada