Óscar Domínguez
Sense títol
Tècnica mixta sobre fusta folrada de
vellut
(1957)
[Col·lecció de l'Institut Valencià d'Art Modern]
Cambi de cors
12 novembre 1885
Estant Teresa una nit
fent oració, juntament ab sa germana Antònia, en la iglésia de
Montserrat, se trobà soptadament dintre·l sagrari. Allí trobà
l'etern Pare, Jesucrist lo Salvador y la Verge dels Dolors.
Jesucrist lo Salvador
s'assentà, prengué a Teresa y se la posà a la falda; y l'etern
Pare prengué a la Verge adolorida y també se la posà com mitg
recolsada a la falda. Li obri·l pit, y a dins Teresa hi vegé son
propi cor, que coneixia prou per haver-se'l vist moltes vegades
estampat ab los improperis de la passió de nostre senyor Jesucrist.
Després l'etern Pare obri·l pit de Teresa, y ella hi vegé a dintre
lo cor de la verge atravessat ab les set espases y ab moltes punxes
de ferro de més d'un palm de llarch.
Allavors l'etern Pare
tragué lo cor de la verge Maria y se'l posà dintre·l seu mateix
pit, y després llevà lo cor a la Teresa y també se'l posà en son
pit. Al cap d'una estona se tragué lo cor de la Verge santíssima y
lo posà dintre·l pit de Teresa, en lo mateix punt en que tenia·l
seu, y també se tragué del pit lo cor d Teresa y lo posà
dintre·l pit de la Verge, en lo mateix indret en què havia tingut
son cor. Y·l pit de la verge Maria y·l pit de Teresa Vilagran se
quedaren closos.*
* Jacint Verdaguer.
Llibretes de visions de Teresa, 1885. A: Junyent i Rafart, Josep.
Manuscrits verdeguerians de relacions, exorcismes i visions.
Barcelona: Barcino, 1994. Vol.1, pàg, 475.
Riu-te'n de les pel·lícules gore i de tot el revival zombi. Aquest text de Verdaguer acompanya la vitrina on s'exposen, confrontades, una cadira amb forma de cor sagnant, obra de l'arquitecte J.M. Jujol (per a la botiga de Pere Mañach del carrer Ferran de Barcelona, de l'any 1911) i el bust reliquiari d'una santa (Anònim, 1575-1625). Vist a Maniobra, l'exposició ideada per Perejaume al MNAC.
El maniobrer en èxtasi
+ Maniobra
de Perejaume, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona,
fins l'11 de gener de 2015.
2 comentaris:
Sí senyor. La literatura "religiosa" del XIX hi ha més sang i erotisme que en moltes de les ficcions modernes. Perquè allò era "real", vivencial. I els pits de la Teresa segur que cremaven com el foc de l'Infern!
Molt forta Teresa!
I passo full i no entraré al terreny dels exorcismes de Verdaguer... perquè sóc de malsons molt fàcilment!
Publica un comentari a l'entrada