Frederic Amat
Moby Dick
(2013)
"Cinquè: Com que en la posició
ordinària de flotació del leviatan la cua queda considerablement
per sota del nivell de l'esquena, aleshores és completament
invisible davall la superfície. Però quan es capbussa a les
fondàries, tota la cua i almenys trenta peus del seu cos es drecen,
erectes, en l'aire, i romanen així vibrant un moment, fins que
s'enfonsen ràpidament i desapareixen de la vista. Excepte la sublim
guimbada – que es descriurà a un altre lloc – aquest
encimbellament de la cua és potser l'espectacle més grandiós que
es pot veure en tota la natura animada. La cua gegantina sembla que
es vulgui aferrar espasmòdicament als cels més elevats lluny de les
fondàries sense fi. Així jo he vist en somnis el majestuós
Satanàs, afuant cap enfora la seva colossal urpa turmentada des del
Bàltic en flames de l'infern. Però en contemplar aquestes escenes,
tot depèn del vostre esta d'ànim: si el vostre humor és dantesc,
pensareu en diables; si és com el d'Isaïes, pensareu en arcàngels."
*
* Herman Melville. Moby Dick.
Traducció de Maria Antònia Oliver.
Barcelona: Edicions 62, 2009.
(La butxaca), p.473.
Pocs minuts abans d'entrar, vaig trobar
a la porta un amic amb el seu fill de sis anys. El pare em comentava
que li semblava sorprenent que adaptessin Moby Dick, una novel·la
tan fosca, a obra de teatre per a nens.
Moby Dyck, un viatge pel teatre,
amb dramatúrgia de Marc Artigau, direcció de Juan Carlos Martel,
escenografia de Frederic Amat i interpretada per La Kompanyia Lliure,
està repetint temporada al Teatre Lliure i ja han exhaurit les
entrades per a totes les representacions.
De la ma del magnífic treball dels
actors (per la interpretació i per la paciència d'haver de treballar per als nens, un públic àngel i dimoni) compartim l'aventura del capità Ahab i la seva
tripulació a la caça de la balena blanca. Amb Ismael al capdavant i
la resta de mariners, com l'exòtic indi Queequeg, el camí porta de
la taverna del port a mar endins, a bord del Pequod, en un viatge
(d'emoció pura!) per passadissos i altres espais del teatre que poden ser també l'interior del barco, les profunditats de l'oceà o les
mateixes entranyes de la balena.
Els decorats, el vestuari i les
imatges que ha realitzat l'artista Frederic Amat, tot marcat pel seu
traç característic (i mimant fins a l'últim detall: el quadern de
bitàcola, les llances i arpons, l'americana de l'indi!), són
l'embolcall preciós i perfecte per aconseguir que Moby Dick, un
viatge pel teatre sigui el que és: una gran funció.
[TorontoTV: Moby Dick, John Houston, 1956]
2 comentaris:
Sempre he pensat que la ment infantil és molt més oberta que l'adulta. Si els contes tradicionals han sobreviscut fins avui, per exemple, és per alguna raó. Moby Dyck està en bones mans si són les d'un nen.
I així ho demostraren encaixant de la forma més natural, davant la perplexitat dels adults, un final tan tràgic com el de Moby Dick!
Publica un comentari a l'entrada