dilluns, 11 de maig del 2015

Escaparé a Xangai




Dices: “Iré a otras tierra, a otros mares.
Buscaré una ciudad mejor que ésta
en la que mis afanes no se cumplieron nunca,
frío sepulcro de mi sentimiento.
¿Hasta cuándo errará mi alma en este laberinto?
Mire hacia donde mire, sólo veo
la negra ruina de mi vida,
tiempo ya consumido que aquí desperdicié.”
No existen para ti otras tierras, otros mares.
Esta ciudad irá donde tú vayas.
Recorrerás las mismas calles siempre. En el mismo
arrabal te harás viejo. Irás encaneciendo
en idéntica casa.
Nunca abandonarás esta ciudad. Ya para ti no hay otra,
ni barcos ni caminos que te libren de ella.
Porque no sólo aquí perdiste tú la vida:
en todo el mundo la desbarataste.

 
Lento y escorado, como si remolcara bajo la lluvia jirones de su propia herrumbre y la memoria muerta de otras singladuras, otras latitudes más templadas, el viejo Nantucket navega rumbo a Shanghai.*

* Juan Marsé. El embrujo de Shanghai. 
Barcelona: Debolsillo, 2012. (Contemoránea).
ISBN: 978-84-9793-174-8, p. 122-123
Poema La ciudad, de C.P. Cavafis (traducció d'Ángel González)
 Foto de Lillian Gish a Broken Blossoms (D.W. Griffith, 1919)


Sense sortir del barri de Gràcia, els nens Dani i Susana, en plena postguerra i de la ma del maqui Forcat, viatgen de Marsella a Xangai a bord del Nantucket. Ho fan seguint les aventures del Kim, el pare desaparegut d'ella (la nena tísica), convertit, amb mestria pel narrador-mag Forcat, en l'heroi (com els del cinema negre dels anys 40) dels dos nens. El poema de Cavafis que Marsé va incloure al cinquè capítol, condensa tot l'esperit de la novel·la: degana en escapisme, però amb el revers de la dura realitat al passar pàgina.

A la recent publicada Mientras llega la felicidad: una biografía de Juan Marsé, Josep Maria Cuenca, l'autor, dedica un capítol extens a explicar com va anar l'intent frustrat de portar al cinema El embrujo de Shanghai per part de Víctor Erice. Cuenca recopila part de la correspondència entre l'escriptor i el director de cinema mentre es gestava el projecte. També resumeix el seguiment que en va fer la premsa i, malgrat no totes les parts implicades van voler donar la seva versió dels fets, exposa amb claredat el que finalment es pot dir que va ser un despropòsit de falses esperances que el productor Andrés Vicente Gómez alimentava entre llargues, mentre Erice feia i refeia (fins a sis versions!) l'adaptació de la novel·la, per no arribar mai a pagar-li la pel·lícula per la que tant va treballar.
Encoratjat sempre per l'entusiasme de Marsé, que d'una llista de directors proposada per Gómez, el va triar sempre a ell com a preferit, Erice va concloure un guió: La promesa de Shanghai. A diferència del relat original, Erice eliminava la recreació de les aventures exòtiques a Xangai, però mantenint i ampliant el meravellós micro-cosmos creat per Marsé. Respectant el grup de personatges meravellosos que envolten a Dani i Susana, com el quixotesc Capità Blay i la Betibú, l'Anita i el Forcat o els germans Chacón. I mantenint també l'esperit del camí cap a la pèrdua de la innocència dels nens protagonistes. Un guió que Marsé va arribar a declarar que era més bo que la seva pròpia novel·la!


The Shanghai Gesture
(Josef Von Stenberg, 1941)

Finalment, Andrés Vicente Gómez va fer la pel·lícula, però amb guió i direcció de Fernando Trueba. Cuenca deixa entreveure que Trueba va aconseguir el projecte d'una manera un tant sibil·lina. Que total, el resultat va ser una birria de pel·lícula, tal i com la va qualificar Marsé un temps després de l'estrena (i ho comparteixo, la pel·lícula de Trueba, que, d'altra banda, sí recrea les aventures del Kim a Xangai, i ho fa amb un film  en blanc i negre (xusco homenatge al de Josef Von Stenberg) paral·lel a la història que transcorre a Gràcia, és molt dolenta!).
Llegint tot aquest culebrot, un no pot deixar de pensar com hauria estat la pel·lícula d'Erice. Què trist que el productor no confiés prou en ell i el seu magnífic guió. Guió que Erice va publicar i que justament comença amb aquesta cita preciosa (i què ben trobada!) d'Antonio Machado: 

Entre el vivir y el soñar
hay una tercera cosa.
Adivínala.

Erice, Víctor. La promesa de Shanghai: adaptación de la novela El Embrujo de Shanghai de Juan Marsé. Madrid: areté [Plaza y Janés], 2001. 398 p. ISBN 84-01-34158-2.

Cuenca, Josep Maria. Otra amarga lección de Víctor Erice. A: Mientras llega la felicidad: una biografía de Juan Marsé. Barcelona: Anagrama, 2015. (Biblioteca de la memoria; 32). ISBN 978-84-339-0797-4, p. 545-581.


[TorontoTV: Connie Francis amb l'Orquestra de Xavier Cugat: Siboney, a la banda sonora de 2046 (Wong Kar Wai, 2004)]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot plegat, un despropòsit que ens va impedir fer realitat un somni.

miquel zueras ha dit...

No ha tingut gaire sort Marsé amb les seves adaptacions al cinema. Potser "Si te dicen que caí" és -si no bona- al menys correcta.
Salut!
Borgo.

Toronto ha dit...

De veritat que sí, Enric! I serà difícl que es compleixi tenint en compte que l'Erice passa dels 70... i no ha estat mai tan productiu com el recentment desaparegut Manoel de Oliveira, del que inclou una foto del cartell de la pel·lícula Aniki-Bobó a un capítol del guió La promesa de Shaghai. En fi, una pena tot plegat!

Hola Miquel, benvingut. A mi tampoc m'agrada cap de les adaptacions pel cinema que s'han fet fins ara. Són molt divertits (i sincers, crec) els comentaris de Marsé, sempre un temps després de les estrenes, per no influir en la taquilla (un gest elegant). Per El amante bilingüe, va dir que el millor era el cul d'Ornella Muti...
Sí em va agradar molt una adaptació de diferents textos de Marsé però pel teatre, que l'any passat es va poder veure al Teatre Lliure, amb música de Jaume Sisa, es va dir Adiós a la infancia.