Sara Huete
La fábrica de cajas de música
Vídeo-collage
(2015)
Se trata, como puede verse, del
estoicismo en el ridículo. Bien, pues volvemos a afirmarlo para que
al fin nos crean: existen dentro de la bohemia ignorada seres así,
cuya miseria incita a una compasiva simpatía que el sentido común
nos obliga a descartar; pues dan la espalda y llaman burgués a quien
les comente sin acritud que estamos en el siglo XIX, que la moneda de
cinco francos es la emperatriz de la humanidad y que las botas de
charol no llueven del cielo.
Por lo demás son coherentes con ese
heroísmo insensato; ni dan voces, no se lamentan y soportan
pasivamente el destino oscuro y riguroso que ellos mismos se labran.
A la mayoría los diezma esa enfermedad que la ciencia no se atreve a
llamar con su auténtico nombre: la miseria.
(…)
(…)
AXIOMA: La bohemia ignorada no es un camino, sino un callejón sin salida."*
* Henry Murger. Escenas de la vida
bohemia.
Traducció de María Teresa Gallego Urrutia.
Barcelona: Alba, 2007.
(Alba clásica; XCVI).
ISBN: 978-84-8428-370-6, p. 19-20, 24.
Els darrers treballs de l'artista Sara Huete estan prenent forma de vídeo, sense abandonar el collage, ni perdre l'esperit irònic i el sentit de l'humor de les seves obres amb objectes sobre paper.
Toronto és un aparador privilegiat d'aquest nou camí de l'artista, content i agraït de rebre en primícia aquestes petites joies, de compartir-les amb tothom que passi per aquí.
Traducció de María Teresa Gallego Urrutia.
Barcelona: Alba, 2007.
(Alba clásica; XCVI).
ISBN: 978-84-8428-370-6, p. 19-20, 24.
Sara Huete
La fábrica de cajas de música [fotograma]. (2015)
Els darrers treballs de l'artista Sara Huete estan prenent forma de vídeo, sense abandonar el collage, ni perdre l'esperit irònic i el sentit de l'humor de les seves obres amb objectes sobre paper.
Toronto és un aparador privilegiat d'aquest nou camí de l'artista, content i agraït de rebre en primícia aquestes petites joies, de compartir-les amb tothom que passi per aquí.
2 comentaris:
Oh, meravellosa mecànica de la solitud, de l'alienació!
Escapisme del millor, Enric!
Publica un comentari a l'entrada