Adrià Ciurana
Hipnosi
Collages, 2015.
El gran despertar
Les màquines, animals
sense sang,
filles obscures del llunyà
Plutó,
el planeta doble, vénen a
anunciar
la fi dels temps arcaics,
del misteriós verd de
l'aqüífer
i de la misericòrdia dels
monjos.
Cal que engreixem els
engranatges
i els sensors per escoltar
el cant del cigne de la
terra!
Entre altres senyals,
quan les màquines es
despertin,
a l'horitzó es veurà la
sagrada forma
i tots els adeptes
ploraran d'alegria.
Què us diré?
Àngel Rodríguez
2014
Hipnosi, de l'artista Adrià Ciurana, és una col·lecció de vanitas. A la reflexió sobre
la mort i la fugacitat de la vida que comporta el gènere, Ciurana hi
afegeix una dosi de crítica a la societat de consum. Una trentena de
cranis realitzats a base de papers reciclats d'etiquetes comercials i
altres retalls, salvats de les escombraries, però acuradament
seleccionats i combinats en cada composició, pels colors, pels
textos o les imatges que contenen. Sempre hi apareix de manera
obsessiva i irònica la cinta de Möbius, símbol del reciclatge.
Collages premsats
sobre planxes de paper conglomerat com si fossin gravats. Exposats
amb un parell d'escultures, també cranis, algunes de les peces dialoguen amb poemes d'Àngel
Rodríguez, creant, el conjunt, un paisatge
entre sacre i apocalíptic. Serà el reciclatge una nova religió
que ens oferirà, contra les improbables resurrecció i
re-encarnació, la possibilitat real d'eternitat?
Hipnosi
forma part del cicle d'exposicions itinerants Exposicions
viatgeres de la Diputació de
Girona, i actualemnt es pot veure al Museu
de la Mediterrània de Torroella de Montgrí,
fins al 30 d'agost.
[TorontoTV: Laurence
Olivier: Hamlet, 1948]
2 comentaris:
La idea és molt suggerent. Cranis i escombraries. Dos receptacles que acostumen a recollir merda i essència. Sovint en aquest ordre.
Així ho veig també, Enric. Hi ha coses que no canvien per a bé, no sé per a què la matèria grisa que conté el xassís!
Publica un comentari a l'entrada