Històries reals

Esperadme

Yo tenía dos años. Ocurrió en la playa, en Deauville, creo. Mi madre me había dejado al cuidado de un grupo de niños. Era la más pequeña y jugaron a deshacerse de mí. Se apiñaban, se hablaban con susurros, estallaban en carcajadas y salían pitando cuando me acercaba. Yo corría tras ellos y gritaba: "¡Esperadme, esperadme!". Aquello me marcó.

Sophie Calle

Historias reales. Amb Sophie Calle no se sap mai si són del tot reals. Però això no importa tant, forma part del seu art, com el de tot gran explicador d'històries, com fa el seu amic (ho és realment?) Enrique Vila-Matas barrejant ficció i realitat.

Historias reales es pot llegir com un recull de textos autobiogràfics que bé podrien formar part del diari íntim de la Calle. Alguns, acompanyats de fotos, i viceversa, els hem pogut veure i llegir a les seves exposicions. Però a banda de les imatges, aquests textos coneguts, i d'altres d'inèdits triats per a l'edició del llibre, són de primer premi si es presentessin a un concurs de micro-relats. Sí, els micro-relats. Fa uns anys es van posar molt de moda, recorden? L'escriptor Juan José Millás era a Espanya un dels autors més prolífics i gran defensor, en seleccionava dels lectors del diari pel que treballava i en feien concursos. El millor micro-relat era el que tenia el gran do: amb poques paraules dir molt més del que llegim, evocar una història sencera amb el poder de l'el·lipsi. Dificilíssim, però molt excitant quan s'aconsegueix. I així crec que són els relats de Sophie Calle.

El otro

Aquel hombre me gustaba, pero en nuestra primera noche de amor me dio miedo mirarlo. Creía que todavía quería a Greg y temía que invadiese la idea de que el hombre que estaba en mi cama no era el adecuado. Preferí cerrar los ojos, pero la incertidumbre persisitió en la oscuridad. Un día cometí la torpeza de explicarle por qué mantenía los párpados cerrados en la cama. No me permitió saber qué pensaba. Unos meses más tarde, al fin liberada del fantasma de Greg, abrí los ojos, segura de que era él a quien quería ver. No sabía que sería nuestra última noche: me iba a dejar. “Lo que ocurre está tan por delante de nosotros que resulta imposible alcanzarlo y conocer su verdadera apariencia".

Sophie Calle

(Cita final de Rainer Maria Rilke)

Sophie Calle. Historias reales. Traducció d'Ira Rebolo. Madrid: La Fábrica, 2016. ISBN 978-84-16248-43-8.