Joseph Cornell
Toward the Blue Peninsula (for Emily
Dickinson)
1953
It Might Be Lonelier
It might be lonelier
Without the Loneliness -
I’m so accustomed to my Fate -
Perhaps the Other - Peace -
Would interrupt the Dark -
And crowd the little Room -
Too scant - by Cubits - to contain
The Sacrament - of Him -
I am not used to Hope -
It might intrude upon -
Its sweet parade - blaspheme the place -
Ordained to Suffering -
It might be easier
To fail - with Land in Sight -
Than gain - My Blue Peninsula -
To perish - of Delight -”
Without the Loneliness -
I’m so accustomed to my Fate -
Perhaps the Other - Peace -
Would interrupt the Dark -
And crowd the little Room -
Too scant - by Cubits - to contain
The Sacrament - of Him -
I am not used to Hope -
It might intrude upon -
Its sweet parade - blaspheme the place -
Ordained to Suffering -
It might be easier
To fail - with Land in Sight -
Than gain - My Blue Peninsula -
To perish - of Delight -”
Emily
Dickinson
(Amherst, 10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886)
(Amherst, 10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886)
Podria estar-hi més sola
/ Sense la meva soledat / Tan habituada estic al meu destí / Potser
l'altra pau,
Podria interrompre la foscor / I omplir el petit espai / Massa exigu, en la seva mesura / Per contenir el sagrament d’ell.
Podria interrompre la foscor / I omplir el petit espai / Massa exigu, en la seva mesura / Per contenir el sagrament d’ell.
No estic acostumada a
esperar / Podria interposar-se / En la seva dolça ostentació /
Violar el lloc ordenat pel sofriment.
Podria ser més fàcil /
Morir amb la terra a la vista / Que conquerir la meva blava península
/ Per morir de delit.
El sentiment que despertà Dickinson en Cornell es va convertir en la
base per a una sèrie de caixes. Sens dubte, la millor és Toward
the Blue Peninsula, que pren el nom d'un poema de Dickinson i
consisteix en una caixa pintada de blanc, dins la qual, una finestra
vertical amb una malla de filferro al davant s'obre cap a un cel
blau radiant. Vista en conjunt, la caixa té la mirada neta,
prístina, d'una casa en un carrer típic de Nova Anglaterra, que ens
recorda l'existència de mestressa de casa de la poetessa. I el
perquè de la finestra, el rectangle d'un blau prometedor que
alleujareix el confinament a la caixa? Cornell ofereix una via
d'escapament a Dickinson, potser la "península blava" dels
seus anhels, que, com interpreta la biografia de Patterson [The
riddle of Emily Dickinson], representa la Itàlia exòtica on la
seva amiga Kate Scott va viatjar en la dècada de 1860. La península
blava disposa dos poetes reclosos a casa - Dickinson i Cornelll –
en una unió romàntica que mai van conèixer en la vida real.*
* Solomon, Deborah.
Utopia parkway: the life and work of Joseph Cornell.
Boston: Museum of Fine Arts Publication, 1997. ISBN 0878466843, p. 215.
Utopia parkway: the life and work of Joseph Cornell.
Boston: Museum of Fine Arts Publication, 1997. ISBN 0878466843, p. 215.
2 comentaris:
Un blau prometedor tan prometedors com ple de contingut és la resta de l'espai. Magnífic!
I corprenedor, Enric! Joseph Cornell es va identificar tant amb Emily Dickinson que poema i caixa semblen fets pel mateix artista. Dels dos em deixa parat com, sense sortir de casa, van viatjar tan lluny, com cap explorador ho faria mai!
Publica un comentari a l'entrada