Douglas Gordon
Self portrait of
you+me
Sidney Poitier / Kim Novak /Anita Ekberg / Steve McQueen
Sidney Poitier / Kim Novak /Anita Ekberg / Steve McQueen
Fotografia, fum i
mirall
2006
2006
Punk.
Els seus rastres en l'art contemporani. En
aquesta exposició, el punk apareix com una referència explícita en
molts artistes; en els usos d’elements com el soroll, la tipografia
de retalls, l’antidisseny i el feísmo;
o amb la inclusió de referències musicals explícites a grups
musicals. Però
també es mostra el rastre del punk com a actitud: la negació,
l’oposició i la destrucció; el fes-ho tu mateix; l’al·lusió a
la por i el terror en una societat que aliena individus; la mateixa
alienació que provoca estats psicòtics; la valoració del que surt
de la norma; el nihilisme; la crítica al sistema econòmic i
l’anarquia; o la reivindicació de la pròpia llibertat sexual, del
cos com a lloc de batalla.
David G. Torres,
comissari.
Retalls, destrucció,
fes-ho tu mateix... En actitud i en execució, el collage és punk.
I ben present està en l'exposició del MACBA. Als fanzines
Black Flag (amb
una portada d'Eulàlia
Grau!) i A la
recerca del cony perdut, dibuixos amb
retalls de revistes pornogràfiques, passant del sexe explícit al
delirant, obra d'Antoni
Hervàs. Les impagables portades de discos
manipulades de la sèrie bizarra Radio
Cobra, de Eduardo
Balanza. Els bitllets manipulats de Hans-Peter
Feldmann i Carlos Aires revisitant el God
Save the Queen en versió clown. Les nines monstrenques i nazis de Natascha Stellmach. O els inquietants retrats cremats d'actors de Douglas
Gordon.
Present també el
collage en el muntatge de molts vídeos que s'hi poden
veure. En la varietat de tècniques mixtes de la majoria d'artistes.
En la construcció d'instal·lacions, de les que, sens dubte,
Terratrèmol de Tere Recarens
és la més impactant, i testimoni del moment més genuïnament punk
de tota l'exposició, perquè, la resta d'obres, tan ben ordenades,
col·locades i penjades a les parets blanques impol·lutes del
museu... Si el Punk no ha mort, què hi fa en un cementiri?
Entre les
activitats paral·leles a l'exposició, s'han programat dos tallers
de collage. El primer es va fer el passat 13 de maig, i el proper
serà el 3 de juny: MACBA Collage Lab,
sessió punk a
càrrec dels collagistes Max-o-matic
(del col·lectiu The Weird
Show) i (via skype) de Tomás
Spicolli.
Punk.
Els seus rastres en l'art contemporani. MACBA, fins al 25 de
setembre de 2016.
2 comentaris:
És curiós com hi ha estètiques que guanyen amb el pas dels anys. Passa amb el punk, que de simple rebequeria juvenil es converteix en crítica social premonitòria.
Molt premonitòria l'actitud punk, en crítica i necessitat, perquè en temps de crisi, el fes-t'ho tu mateix va que vola més que mai.
"Rebequeria juvenil" m'agrada molt, podria haver estat un bon nom per a un grup punk cantant en català i de l'era post-nova-cançó o rock-català, amb cançons tipus "Per Norma No" o "Mort al Gran dictat"!
Publica un comentari a l'entrada