Matthieu Bourel
Duplicity
Collage, 2014
The Age
of Collage 2
Contemporary Collage in Modern Art
Editors:
Dennis Busch & Gestalten
Berlin: Gestalten, 2016
ISBN:
978-3-89955-583-7
Continuen sent bons temps pel collage!
El segon volum de The Age of Collage torna a presentar molta
varietat d'artistes. De tisora, cutter i cola en mà o
digitals, està clar que els editors
busquen sobre tot propostes de qualitat, diferents, treballs que,
sigui quina sigui la seva intenció (només decorativa, jocs d'atzar,
imatges oníriques o amb un discurs més marcadament polític,
feminista, ecologista, homenatges al cinema, al còmic...) permetin
identificar l'obra d'un artista, quan això, en collage, de vegades
resulta una feina difícil entre tantes composicions amb floretes,
ocellets i revivals vintage intencionadament a la última.
Si bé tot semblava ja inventat des de
les avantguardes del segle XX, que van donar al collage la categoria
d'art més enllà d'àlbums íntims, familiars o de col·leccionistes
d'estampes, l'empremta del Surrealisme i el Dadà, més que llastrar,
van obrir vies que no s'esgoten amb el pas del temps, amb noves
tècniques que sorprenen donant una volta de torna més, com ara la
de l'arxicopiat John Stezaker o la de Matthieu Bourel, artista que
repeteix portada. Sense oblidar tampoc als artistes
conceptuals, amb un extens capítol dedicat al gran John Baldessari,
que des dels anys 60' a l'actualitat no ha parat de tocar els nassos
a les convencions del món de l'art i ha estat abanderat del collage
des del seminal The Cremation Project.
Joseba Eskubi
Sense títol
Collages, 2014
www.josebaeskubi.com
www.josebaeskubi.com
Parlant de renovadors amb fusta de
pioners, no cal anar massa lluny geogràficament: entrada
destacada per a The Weird Show, col·lectiu amb presència a ciutats
europees i una de les seves seus a Barcelona, on hi fan exposicions
de collage contemporani, imparteixen els tallers de collage al MACBA
i moltes més activitats relacionades. I, des de Bilbao, una aposta
arriscada per celebrar: Joseba Eskubi. Interessantíssim i molt
inquietant pintor, en els seus collages obre en canal i desossa la
pintura, l'escultura i les ceràmiques decoratives barroques, obté a
cop de bisturí i eines digitals noves formes fantasmagòriques provinents d'aquell
passat de les vanitas, de la carn, les armadures, les flors i dels
daurats.
Lola Dupré
Leoparda desnuda
Collage, 2014
Finalment, destacar també a Lola Dupré (amb seu actualment a
Salamanca) que, com si fos una taxidermista del cos humà, fa
autèntiques delícies pels amants del grotesc i el món monstrenc.
Lola Dupré
The case against Satan
Collage, 2015
[TorontoTV: Meet
Artist Matthieu Bourel]
2 comentaris:
Reconec la meva ignorància. A la que identifico una obra o un autor, darrere s'hi obre un món desconegut profundament atractiu i suggeridor. Però no passa res. Sempre tinc la maleta preparada per anar a Toronto. Veient Eskubi no he pogut deixarde pensar en Lladró i en les grans possibilitats d'aquesta franquícia de la decoració domèstica i en l'art del reaprofitament i la reinterpretació. Res està perdut!
I tant, Enric! Lladró es mereix una reinterpretació bisturí en mà i a mort, per tants anys decorant les vitrines casposes de la burgesia sense saber que eren el no va més del kitsch! Ara van de moderns, però el que ven més encara és la figureta de la pastoreta i la dels enamorats! Tot i que potser tampoc no ho entendrien, mira l'èxit de Jeff Koons.
Publica un comentari a l'entrada