Comiat
Els núvols vénen apilotats.
Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d’igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.
Ah, llibertat!
Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d’igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.
Ah, llibertat!
Joan Brossa
Encara que es podrà veure
fins al 25 de febrer del 2018, sens dubte, Poesia Brossa ha estat per
a mi l'exposició d'aquest any que estem a punt d'acomiadar. Per
sort, gran part del que s'hi mostra ara, es conservarà a la col·lecció permanent
del MACBA i al seu centre de documentació. També és d'agrair que,
en un altre àmbit, i quasi com un miracle en l'època de crisi
continua que vivim, La Seca-Espai Brossa continuarà muntant obres de Brossa, amb una programació que sempre manté l'esperit para-teatral del seu inspirador. O que
la Fundació Joan Brossa continuarà fent la gran tasca de
difusió de l'obra del poeta.
Joan Brossa
Poema objecte,
1967-1982
Poema objecte,
1967-1982
Poesia Brossa és la gran exposició retrospectiva per primera vegada des del llegat pòstum de Joan Brossa al
MACBA. El poeta, que quan va anar a fer-se el DNI li varen posar per
error “paleta” quan li van demanar l'ofici, va construir un
gran edifici sota la mateixa teulada poètica, amb diferents
estances: teatre (de tall experimental i amb especial interès per
les arts para-teatrals: accions, màgia, striptease, transformisme, circ...), cinema (de la mà de Pere Portabella, entre d'altres, i
també com a espectador diari de la Filmoteca...), fanzines (quan
encara ni es deien així) i revistes dins i fora de Dau al Set,
llibres d'artista (brutal Fregoli), col·laboracions amb músics
(que jove a les fotos Carles Santos!), una extensa col·lecció de
poemes publicats, poemes objecte i instal·lacions...
Obra visual
que a Barcelona s'havia pogut veure dispersa en altres museus (potser
la més extensa havia estat a la Virreina) i a galeries (sobre tot a
la Carles Taché, la Miguel Marcos i la Joan Prats...), però que
reunides aquí i ara, com mai, impressionen i fan molta il·lusió
als seus seguidors. Especialment poder veure els originals dels
poemes visuals sobre paper, alguns després passats a gravats,
serigrafies i cartells impresos en formats molt més polits. El material
original, de factura més aviat pobre, sobre quartilles, papers
esquinçats, retalls de diaris, amb etiquetes comercials, fils...
alguns a dues cares, són una autèntica meravella.
A més, l'obra de
Brossa es manté jove com poques. Visualment ho ha estat sempre, com
quan sent ja ell gran, a pocs anys de morir accidentalment, van
portar una selecció de poemes objecte a una biennal de Venècia i un
col·leccionista de parla anglesa es va interessar preguntant que qui
era aquella tal Joan, artista jove espanyola... I continua sent una
obra fresca, fins i tot precursora no superada del millor
disseny gràfic que puguem veure actualment.
Actual també pel
contingut polític i social, el combatiu d'un obrer d'esquerres (com a bon poeta-paleta),
catalanista i, per sobre de tot, defensor de la llibertat.
+ Poesia
Brossa. Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
[Foto: © Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa]
[Foto: © Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa]
2 comentaris:
Confesso que encara no hi he anat i començo a fer tard! Com que el tenim tan a prop (físicament i mental), sembla que no corri pressa anar-hi, i és d'aquestes coses que després te'n penedeixes tota la vida. Bon any a Toronto!
T'agradarà molt, Enric! T'hi uneixen molts vincles: el circ, la màgia, el music-hall del Paral·lel amb Christa Leem, Kirman...
L'única pega que hi he trobat és que han inclòs alguns artistes que van seguir un mateix camí, tot i que m'encanta Nicanor Parra, un d'ells,trobo que són pocs i que despista més que pas aporta.
Però en conjunt, l'exposició és tant gran i completa que és una oportunitat única de veure un tot Brossa, segurament no es tornarà a repetir fins d'aquí a un grapat d'anys! Bon any a Bereshit!
Publica un comentari a l'entrada